L’herència de Madrenas

Si no hi ha un daltabaix digne de passar a la història electoral d’Europa, Marta Madrenas serà diputada electa a les Corts Generals del Regne d’Espanya abans que acabi el dia de demà. Es posarà així de relleu que, segons la seva consciència, es pot promoure la independència de Catalunya alhora que ser personal laboral de l’«estat opressor». Només es necessita un morro més gran que la trompa d’un elefant. És en aquesta matèria que en Josep M. Matamala pot estimular-la després del seu pas per l’antiga Cambra dels Pròcers d’Espanya sense haver fet ni brot i a més a més tocant-se la pamparruana, que ve a ser el mateix, posant-se a l’ombra de la Secretaria General del Senat a l’objecte que no li arribés al seu correu electrònic ni un sol mot del diccionari d’insults de cagat que anava després d’haver fet de majordom del fugat de Waterloo. Madrenas, tanmateix, deixa com a alcaldessa una herència d’aquelles que val més no acceptar davant del notari: un camp de mines.

Aquests darrers dies, Diari de Girona ens ha ofert un parell de notícies d’alt interès per als gironins. La primera, exposada per Josep Coll, relativa al fet que «l’Ajuntament de Girona haurà de pagar un total de 166.504,97 euros perquè set treballadors municipals siguin indemnitzats o se’ls abonin diferències retributives. Són casos que venen del mandat anterior, amb Marta Madrenas com a alcaldessa, i ja són sentències judicials fermes que s’hauran d’aprovar en el ple municipal (...). Per pagar aquesta quantitat, l’Ajuntament farà ús de part del fons Complementari de Finançament del 2021, que puja a 566.830 euros. Aquesta liquidació de l’Estat de 2021 es pot considerar un nou ingrés no previst i, per això, es pot utilitzar per pagar aquesta sentència». En aquest paràgraf es troba condensada la política en recursos humans portada a terme per Marta Madrenas i per Maria Àngels Planas que té el seu vèrtex en una Secretaria General pintoresca que no dona per a més i que ha desarborat l’eficient equip jurídic de què disposava l’Ajuntament. A la seva crònica, Coll recollia la veu de CCOO: si l’alcaldessa Madrenas hagués fet cas a determinat informe, l’Ajuntament de Girona s’hauria estalviat ser condemnat en set sentències consecutives, i especialment respecte de les que arribaran un dia d’aquests, totes elles amb el càstig d’haver de pagar les corresponents retribucions per haver faltat al principi constitucional d’igualtat més el de retroactivitat favorable. Pregunto: Posarà en marxa l’alcalde Lluc Salellas un procediment de responsabilitat patrimonial contra els autors del desfici a l’objecte que siguin ells qui ho paguin de la seva butxaca, com així ho preveu la llei? Ho dubto. JxCat i ERC són els seus socis de govern i no li ho deixaran fer. Ens ho empassarem els gironins i serem nosaltres els que pagarem a partir dels nostres impostos.

La segona herència que deixa Marta Madrenas, per ara, ja que en coneixerem més, és el decapitament de la cúpula de l’empresa pública Cicle de l’Aigua del Ter, S.A… La fins fa poc gerent, Laura Mascort, va tafanejar el correu electrònic d’un treballador – segons informació signada per Tapi Carreras– i això li ha valgut el càstig de l’acomiadament per haver vulnerat presumptament dos dels drets fonamentals que contempla la Constitució: el dret a la intimitat i el secret de les comunicacions, obrint-se aquí tècnicament un nou cas penal, si Àlex Aguilar, el director financer «espiat» i denunciant ho vol o alternativament en Martí Terés, que és qui l’ha acomiadada. Segons el periodista, «Laura Mascort va ser nomenada gerent i directora tècnica de la companyia pública el novembre del 2017. Va ser designada per l’Ajuntament de Girona com la persona més adequada en temes d’aigua després que un jutge nomenés els tres ajuntaments com a administradors judicials d’Agissa (l’antiga companyia mixta), mentre investigava les irregularitats econòmiques de la part privada de l’empresa». Això no obstant, hom ha de preguntar-se per què l’enginyera Mascort era a parer del govern municipal de Girona la «més adequada»? Ofereixo una resposta: potser perquè ella així com també Aguilar, varen donar cobertura tècnica a la digui’s comunicació o denúncia al Jutjat 2 de Girona realitzada pel regidor Eduard Berloso respecte del llavors Interventor General de l’Ajuntament que continuava fent controls financers sobre Agissa que no agradaven a Madrenas, com ho prova que l’últim resta pendent de ser conegut pel Ple Municipal i que s’han aturat. Berloso, que va invocar la seva condició de membre del col·legiat administrador judicial, va ser rebregat tant pel Fiscal anticorrupció com per la jutgessa atès que l’obligació legal de l’Interventor era auditar Agissa.

En conseqüència, entre les probabilitats possibles del nomenament de l’enginyera industrial Mascort com a gerent de Capsa hi entra ser «de la corda» del govern municipal anterior, en concret de l’alcaldessa Madrenas. Ho dic perquè, havent accedit al currículum que presentà quan l’oferta pública d’ocupació, finestreta per la qual es va colar a l’Ajuntament com a personal interí, no hi trobo ni un sol mèrit per ser la «més adequada». Un cas d’amiguisme rebentat pel director financer i col·lega. De nou, el Quixot: «cosas veredes», atès que a l’informe realitzat per la Guàrdia Civil de Girona, en qualitat de policia judicial, pàgina 112, sobre Agissa, es consigna que Laura Mascort, tècnica de sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, rebé regals, en concret cava, per part d’aquesta empresa. Nou avís per a navegants: en l’esmentat informe també hi consten com a subjectes passius de regals la llavors alcaldessa de Girona i els alcaldes de Bescanó i Blanes d’aleshores, així com regidors i funcionaris, entre els quals dos alts responsables de l’àrea jurídica que conjuminaren la seva feina d’assessorament a l’Ajuntament de Girona amb la d’advocats de la part privada d’Agissa, Girona, S.A. Hi consten les factures emeses i pagades. Vaja, que a Salellas III se li gira feina de depuració ètica en l’àmbit del funcionariat municipal, concretament en el directiu.

Subscriu-te per seguir llegint