El moment de la veritat

S’ha viscut una campanya electoral atapeïda de mentides, insults, burles i trapelleries que formen un compendi de les males arts en política amb la finalitat de denigrar, difamar desqualificar i calumniar els adversaris en la recerca d’un grapat de vots.

De fet, són actituds lamentables i ridícules, però que s’han convertit en el pa de cada dia en cada període d’eleccions. Per desgràcia, també en la pràctica política quotidiana, s’assisteix a un esgotador pim-pam-pum amb l’acorralament i el tot s’hi val.

La majoria dels mortals, amb voluntat de preservar la salut mental, han fet creu i ratlla als debats televisius, a les opinions infundades, a les tertúlies sobre el no-res, a l’anàlisi dels politicòlegs convertits en oracles i a les interpretacions d’enquestes elaborades al gust del patrocinador.

En uns dies frenètics pels candidats i els seus equips, la gent seguia suportant la calor infernal, anava a treballar o passava les vacances sense cap mena de preocupació per les esbatussades entre els candidats que eren airejades pels mitjans de comunicació. La propaganda dels partits introduïda a la bústia d’esquitllentes era llançada al cubell de les escombraries.

Potser ja és hora de replantejar-se les campanyes actuals, que són un anacronisme, i limitar-se a mítings per presentar els programes als seus fidels seguidors. Això val pels aquells que tenen projectes. I bon profit els faci, però que deixin de donar la tabarra i gastar diners en pamflets, tanques publicitàries empastifades amb lemes barroers i espots en diaris, ràdios i televisions.

Bé, malgrat el regust agredolç que deixa aquesta desaforada campanya, diumenge passat va arribar el moment de la veritat. Les urnes van dictar el seu veredicte, però els resultats han deixat moltes incògnites per resoldre sobre la continuïtat d’un govern de progrés.

Cert és que el PP ha guanyat en vots i escons, però no en fa prou per governar amb Vox i els apèndixs d’UPN i Coalició Canaria, que sumen 171 diputats. Si no troben altres socis, i els socialistes no s’apunten a una abstenció suïcida, per a Núñez Feijóo, doncs, bona nit viola.

El PSOE i Sumar han obtingut 153 escons. Els 26 restants pertanyen a partits nacionalistes; 7 ERC, 7 Junts, 6 Bildu, 5 PNB i 1 BNG que sumen 179 vots, quan la majoria absoluta és de 176.

El problema és que Junts ha esdevingut la clau de volta. Si s’absté, amb 172 vots, Sánchez repetiria, però amb gent arrauxada que exigeix el món i la bolla és preferible no comptar-hi.

En resum, no s’ha consumat una desfeta de l’esquerra no independentista i la dreta no s’ha imposat amb contundència. Per tant, el bloqueig està servit i no s’ha de descartar una repetició electoral. Renoi, quin desfici!

Subscriu-te per seguir llegint