El dret a la salut, física i psíquica, a la feina

El dimecres 19 de juliol va tenir lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona la presentació i defensa de la tesi doctoral «La transversalitat normativa de la salut com a dret», a càrrec de la professora Mònica Ricou Casal, dirigida pel Dr. Ferran Camas Roda i que va obtenir la màxima qualificació.

Va ser un plaer tornar una vegada més a aquesta Facultat i participar, com a president, a la comissió encarregada de jutjar i avaluar aquesta tesi, juntament amb una estimada companya de la Universitat de La Laguna, la Dra. Margarita Isabel Ramos Quintana, i també amb la presència de la Dra. Carme Echazarreta Soler, de la UdG.

L’atenta lectura de la tesi doctoral permet ratificar, una vegada més, la importància del dret a la salut a la feina, cada cop més interrelacionat amb l’aparició de nous (i el manteniment d’alguns molt més antics) riscos en l’activitat laboral, assenyaladament de caràcter psicosocial, conseqüència de l’impacte del canvi tecnològic en les relacions de treball, amb la seva afectació diferent en moltes ocasions per raó de gènere i que requereixen de l’adequada protecció (preventiva i reactiva) per l’ordenament jurídic, sense oblidar de cap manera els riscos físics.

Des d’una perspectiva pròpiament acadèmica, sembla clar que el marc normatiu està necessitat de reformulació en alguns punts (o potser de la reinterpretació d’alguns preceptes de normativa antiga en clau moderna) a causa de l’avenç de la tecnologia i del control que es pot exercir sobre les persones treballadores.

I per avançar en aquesta línia convé parar esment a recents documents internacionals, europeus i espanyols, entre d’altres les estratègies europea i espanyola de seguretat i salut a la feina, sense oblidar, per descomptat, per la seva importància, l’estratègia catalana. De l’espanyola ressalto que un dels seus objectius és «gestionar els canvis derivats de les noves formes d’organització del treball, els canvis demogràfic i climàtic des de l’òptica preventiva», i és prioritari «anticipar-se i gestionar els riscos nous i emergents...».

Des del pla doctrinal hi ha aportacions molt rellevants que han de merèixer la nostra atenció, com la de la professora Ana Belén Muñoz, en un llibre recentment publicat sobre les implicacions juridicolaborals de la biometria i els sistemes automatitzats de reconeixement d’emocions, en la presentació del qual s’explica que «Des dels començaments dels anys 90 s’està investigant en els sistemes automatitzats de reconeixement d’emocions. A diferència dels controls empresarials tradicionals, aquests sistemes tenen la capacitat de reconèixer emocions i estats d’ànim, es basen en les dades biomètriques (rostre, veu, entre d’altres) i fan servir algoritmes i intel·ligència artificial. Tot això incrementa la capacitat d’anàlisi i explotació de les dades de caràcter personal de les persones treballadores per part de les empreses».

Molt convenient, així ho crec, és també acostar-se a la problemàtica de la salut a la feina des de la seva acollida cinèfila. No pretenc per descomptat suplantar el mestre cinèfil (i per descomptat jurídic) per excel·lència, el professor, i bon amic, Juan López Gandía, que ens obsequia habitualment a les xarxes socials amb les seves amplies, rigoroses i detallades anàlisis de les pel·lícules de contingut social , ni tampoc a altres companys i companyes que també han escrit sobre com el cinema ha abordat la temàtica de les relacions laborals i molt especialment sobre els conflictes laborals i els riscos físics i psíquics que es donen durant els mateixos

La meva aspiració és molt més modesta; suggerir als lectors i lectores d’aquest article que s’acostin a la plataforma Filmin, on trobaran un gran nombre de pel·lícules que, crec, han de ser vistes per totes les persones que tinguin interès a acostar-se a la conflictivitat laboral i com impacta en la salut de les persones treballadores, incloent-hi aquí, en més d’una pel·lícula, el personal directiu. M’ha animat a fer aquest suggeriment haver vist fa molt poc temps una pel·lícula que demostra amb tota claredat, sense cap mena de concessió, com són les relacions de treball en una hipotètica molt important empresa del sector de distribució i repartiment de tota mena de productes , Vida i mort en un magatzem, la breu sinopsi del qual ja dona clar compte del seu contingut: «En un intent desesperat per mantenir la seva nova feina en un magatzem de Gal·les, Megan pressiona una col·lega embarassada perquè augmenti la seva «taxa», cosa que la posa a ella i al seu fetus en risc».

Dret i cinematografia estan, moltes vegades, estretament unides, i la salut laboral, o dit d’una altra manera com ha de ser tractada i abordada, n’és un bon exemple. El període de vacances és sens dubte ideal per acostar-se amb tranquil·litat a aquest món... encara que només sigui per no oblidar la realitat quotidiana de la major part de persones treballadores i tornar, després de l’estiu, amb un millor coneixement de la realitat... per intentar canviar-la.

Subscriu-te per seguir llegint