Quan enviàvem postals

Les primeres pessetes com a periodista les vaig guanyar fent de corresponsal a Manresa de la premsa de Barcelona. Escrivia les cròniques a mà o en una Olivetti «dactilar» accionada pels cops dels dits a les tecles i les dictava a través d’un telèfon fix (fixat a la paret). En aquella mateixa època escrivia en fulls de paper cartes als amics i companys llunyans, sobretot els que feien el servei militar, i les lliurava dins un sobre al servei de Correus. Quan marxava de vacances enviava targetes postals: petites cartolines amb la fotografia d’un paisatge en una cara i l’espai per a l’adreça i dues frases banals a l’altra.

Per pescar notícies sortia al carrer i recorria despatxos d’institucions, corporacions i entitats, així com abeuradors on es feia safareig i actes socials on trobava confidents. Les persones dedicades a altres oficis també s’entretenien mercadejant informació en grups més o menys formals que garlaven sense mesura sobre els rumors més recents; després els comentaven a casa, i la resta de la família feia el mateix amb les seves amistats, coneixences i coincidències. Ara d’això en diuen xarxes socials, però en realitat funcionen des dels inicis de la prehistòria i serveixen per al mateix: transmetre una part de veritat, una d’exageracions, una d’errors i una de mentides, tot plegat surant en un mar de banalitats.

Així anàvem tirant abans de la cosa digital, sense la qual ara pensem que no podríem viure. Però es veu que tot el muntatge depèn d’uns minerals essencials per al funcionament dels aparells miraculosos, i alguns dels més importants s’extreuen de la zona d’Àfrica on ara mateix s’està escalfant la guerra freda mundial. Qualsevol dia s’organitza un sagramental amb bombes, embargaments, bloquejos, i adéu minerals indispensables per als mòbils, els ordinadors i la gran intercomunicació planetària. Apagada digital a la vista? Tornarem a escriure postals des de Torredembarra i cartes en paper ratllat? Per cert, com porten el tema de la cal·ligrafia?

Subscriu-te per seguir llegint