Economistes convertits en activistes

Segons l’expresident del Tribunal Constitucional Pedro González Trevijano «els juristes som quasi tots conservadors, perquè el dret és una ciència conservadora». Déu n’hi do. Desconec si l’economia també és una ciència conservadora, però és probable, veient de quin peu calcen les institucions econòmiques i els diaris d’informació econòmica. Després d’haver escoltat durant molts mesos de l’any passat la falca d’una segura recessió a l’economia espanyola, finalment, tant el Banc d’Espanya com Funcas, sempre al costat de les polítiques conservadores, van acabar confirmant una millora del PIB per enguany, millora que ha certificat recentment el Fons Monetari Internacional (FMI).

Cert que moltes economies, no només l’espanyola, s’aguanten per uns fils molt finíssims en un context d’inestabilitat general i volatilitat als mercats. Però aquells clams de recessió eren, bàsicament, els desitjos d’uns economistes que anteposaven el seu activisme polític a la racionalitat que haurien hagut de tenir les seves anàlisis. Si féssim cas a les portades i als editorials o els articles dels directors dels diaris Expansión i El Economista, ambdós molt de dretes (liberals es fan dir ells), tornaríem a guardar els estalvis sota el rajol per temor a perdre-ho tot. Segons aquests diaris, totes les mesures econòmiques del Govern de Pedro Sánchez ens havien de conduir a la major de les ruïnes. Un cataclisme diari, un desgavell... quan governen els socialistes, per descomptat.

He recuperat un extens reportatge del diari El Economista publicat fa gairebé un any, el 22 d’agost de l’any passat, molt il·lustratiu sobre les ànsies de recessió que tenien els economistes més propers al PP. El titular era contundent: «Los expertos prevén una nueva recesión económica (a Espanya) a finales de 2022».

Qui eren els «experts» als quals havia consultat El Economista? La primera, María Crespo, de la Fundación Civismo, fundada pel pare del ja exdirigent de Vox Espinosa de los Monteros. Aquesta fundació manté una estreta relació amb Isabel Díaz Ayuso i Rosa Díaz. María Crespo era contundent: «És clar que en l’últim trimestre entrarem en recessió». Un altre dels gurús era Daniel Lacalle, conegut economista de referència del PP, negacionista del canvi climàtic i molt actiu a Twitter, on s’ha mostrat en contra del salari mínim. Lacalle, que col·labora en diferents mitjans madrilenys de dretes, i que podria ser recompensat pel PP si algun dia governa, ho tenia claríssim: «L’evidència del sector productiu és que la contracció ja ha arribat i, per tant, la recessió és molt possible en els pròxims mesos. A més, la demanda elèctrica ja ho demostra i la de gas també». Lacalle va predir temps enrere que Espanya arribaria a un 35% d’atur a finals de 2021. La realitat diu que Espanya acaba de batre el rècord històric de treballadors: 21 milions.

Un altre economista conservador i amb molta presència als mitjans de comunicació des de fa anys, Lorenzo Bernaldo de Quirós, ho tenia claríssim: «L’economia espanyola camina amb pas ferm cap a una recessió inflacionària, un fenomen bastant més complicat que el ja complex d’estanflació, que és on ja estem» i, amb un punt d’ironia, rematava: «Llevat que l’INE ho arregli, el quart trimestre del 2022 i el primer trimestre del 2023 registraran amb gairebé total seguretat una contracció del PIB, cosa que es tradueix en una recessió tècnica». Bingo. L’FMI acaba d’elevar el PIB d’Espanya per enguany de l’1,5% al 2,5%.

Mentre feien les prediccions més catastrofistes, l’economia espanyola continuava rutllant i a finals de l’any passat The Economist publicava que Espanya era el quart país de l’OCDE amb la millor evolució de l’economia el 2022, l’FMI revisava a l’alça el creixement d’Espanya (el doble que França i Itàlia) i la inflació aconseguia un índex dels més baixos d’Europa. Cert que una crisi o una recessió poden sacsejar l’economia de la manera més inesperada. Ningú no podia preveure que, en ple segle XXI, una crisi arribaria per una pandèmia que ens confinaria tots a casa o que, quan ens estàvem recuperant, Vladímir Putin envairia Ucraïna. Ara bé, malament del tot no deu anar quan el PP va prescindir de l’economia en els debats electorals (municipals i generals) preferint rescatar el tema d’ETA. El fanatisme, les notícies falses i l’activisme ho impregnen tot. La reflexió ponderada i l’anàlisi documentada ja no cotitzen. I, en el món de l’economia, tenim massa activistes.

Subscriu-te per seguir llegint