Primer problema: la inflació

La inflació mundial avui constitueix la barrera a superar per no fer caure l’economia en una recessió greu. En què consisteix la inflació? La inflació és un índex que mesura l’augment dels preus d’una cistella representativa del consum d’un país. A la zona euro es mesura la variació respecte el mateix període de l’any anterior. L’INE (Instituto Nacional de Estadística) mesura 500 articles dividits en 12 grups, dels quals el més important és el d’alimentació i begudes no alcohòliques, seguit del de l’habitatge i transport. Cada 5 anys l’INE fa una enquesta per adequar la ponderació dels productes a la importància que la societat fa en la compra. L’any 2022 es va registrar el nivell màxim més alt d’inflació en 37 anys, arribant al 9,8%. A partir de llavors, degut a la baixada dels preus de l’energia, la inflació ha caigut.

Aquest mes d’agost la inflació és del 2,6%, però la inflació subjacent, que mesura l’evolució dels preus sense tenir en compte els productes més volàtils com la gasolina, l’electricitat, el gas, la fruita i la verdura continua elevada, del 6,1%, que vol dir que, de fet, la inflació ha baixat de forma circumstancial: els preus de l’electricitat fa un any eren de 315 i el gas de 248 €/MWh, quan avui son de 96 i 34 €/MWh, respectivament. Però quan arribi el mes de gener, la comparació caldrà fer-la amb uns preus d’energia de gener 2023 de 73 i 60 €/MWh, amb la qual cosa la inflació tornarà a tendir cap al valor subjacent de 6%.

Els responsables econòmics no saben què han de fer: per un costat, augmentar el preu del diner perjudica el consum i sobretot el pagament de les hipoteques, també les inversions industrials. Per altre costat, la retirada de compra de bons de l’estat que fan els bancs centrals obliguen als estats a cercar finançament al mercat, augmentant el tipus d’interès que paguen, fet que obliga a reduir els pressupostos dels governs.

Amb tot això, anem avisant des de fa mesos que l’activitat industrial està davallant mes a mes per una caiguda de la demanda: és a dir, l’augment de preus fa que la gent compri menys productes i serveis, i això afecta l’activitat empresarial. A Espanya no es nota encara tant perquè el turisme exterior està anant molt bé, amb augments d’ingressos de més del 20% respecte el 2022, però el turisme interior està disminuint i podria ser que, a partir de setembre l’activitat de l’economia catalana i espanyola comenci a caure de forma alarmant, destruint treball.

La part més greu de la inflació és l’habitatge (perquè és el que pesa més en la majoria de pressupostos familiars), i el menjar, amb pujades increïbles com el del sucre amb el 44,2%, l’oli d’oliva amb un 22,9%, les patates amb un 22%, l’arròs amb un 19,4%, la fruita en conserva amb un 19,4%, els productes de confiteria amb un 18,2%, la mantega amb un 17,9%, la llet amb un 17,8%, la carn amb un 17,5%, la cervesa amb un 17%, el porc amb un 15,8%, el peix amb un 12,9%, les llegums amb un 12,9%, el pa amb un 12,8%, els ous amb un 12,8%... L’augment és de tal proporció que és impossible que no afecti a tota l’economia en conjunt.

El govern francès ha pres mesures per la via directa de forma que el ministre d’economia Bruno Le Maire ha decidit fer abaixar a cop de destral el preu de 5.000 referències dels supermercats. Ha dit, ben alt, que els productes industrials podien fer molt més per abaixar preus, citant Unilever, Nestlé o Pepsi. Per contra ha felicitat als industrials que han abaixat preus com pastes alimentaries Barilla o el productor d’oli Avril.

Tinc vertadera curiositat per veure com va això de França, car la majoria de matèries primeres no han abaixat el preu, sigui per la guerra d’Ucraïna, sigui per la sequera del camp: si el blat i la farina augmenten en el mercat internacional, com poden baixar el pa, els productes pastissers o la pasta? Per altra part, en la producció de qualsevol producte hi ha una quantitat molt gran de components que estan en capil·laritat, i això dificulta la seva baixada, necessitant pressió durant temps.

En la producció de qualsevol producte hi intervenen les matèries primeres, els productes additius que ajuden a la fabricació, l’energia, el cost de personal, l’amortització de capital i el benefici. L’energia ha baixat respecte fa un any, però no està gens clar que no pugi d’aquí a final d’any un altre 30-50%, el cost del personal no baixa, sinó que puja, els costos del capital pugen i només queda reduir fins a zero el benefici de les empreses. Per tant el marge d’acció no és massa elevat.

Què pot fer l’economia per abaixar la inflació? Adequar el disseny i el consum a la realitat. Si no es menja pastisseria industrial, no passa res. Si es compra menjar per cuinar enlloc de menjar precuinat, és una bona solució. Si no es va al bar a fer una cervesa i la tertúlia es fa en un banc públic al costat d’una font, sovint s’està molt bé. Si el contingut dels productes es dissenyen amb menys material, pot ser un camí. Si la fabricació es fa modificant els processos que demanin menys energia, és la línia, les energies renovables poden ajudar en aquest trànsit. Si els productes es fabriquen més cap a granel que no pas amb embalatge en proporcions cada vegada més petites, el cost pot tenir una reducció important. Si la distribució passa per menys intermediaris i menys magatzems logístics, és una cosa a desenvolupar. Si us hi fixeu, totes les solucions conviden a fer una vida més frugal, però és la solució.

I els bancs centrals què hi poden fer? Primer, no entossudir-se a col·locar el llindar mínim d’inflació al 2% i pujar-lo al 3 o al 4%. Segon, no posar liquiditat indiscriminada a favor dels governs, que en fan sovint un ús no correcte en aquesta direcció, sinó que cal posar-la amb finalitat estricta, per exemple finançant les inversions en estalvi energètic, les modificacions de procés que permetin productes amb menys embalatge, finançant el desplegament de transport públic i el cotxe elèctric, finançant la rehabilitació d’habitatges, finançant la disminució de la burocràcia en l’administració fent servir la IA... tot això ho havien de fer els fons Next Generation, però fins ara només han servit per pintar façanes, arreglar places i carrers. Si el BCE vol ajudar, cal que faci el finançament finalista, perquè els governs estan atrapats en les eleccions, no fan el que cal i s’enganyen ells mateixos no volent veure la dificultat que ve.

Subscriu-te per seguir llegint