La Wikipedia i el suposat rigor enciclopèdic

La Wikipedia és un gran mitjà per poder tenir accés a coneixements en gairebé qualsevol matèria, de manera senzilla i sense cap cost per a l’usuari. Actualment està editada en més de 330 idiomes i té més de 60 milions d’articles disponibles, gràcies a milers de col·laboradors i col·laboradores de tot el món, que ho fan possible de manera altruista. El criteri de l’organisme internacional que la va crear, la Fundació Wikimedia és, lògicament, que aquesta enciclopèdia no tingui cap tipus d’inclinació cap a posicions polítiques, ideològiques o religioses determinades. Però en alguns casos el rigor i la neutralitat es poden veure condicionats per criteris discutibles dels seus col·laboradors, ja siguin editors o administradors.

Si entrem a valorar la versió catalana, aquí anomenada Viquipèdia, podem trobar alguns aspectes clarament discutibles quan es parla, per exemple, dels partits polítics. Així, segons l’enciclopèdia, Junts per Catalunya està suposadament ubicada «al centre-esquerra» quan, aplicant els criteris ideològics habituals a Europa occidental, i que podem trobar fins i tot a les versions de la Wikipedia en llengua anglesa o francesa sobre aquest partit, caldria situar-la «entre el centre-dreta i la dreta». També l’extensió dels articles pot ser clarament qüestionable. En el moment d’escriure aquest article, la pàgina dedicada a un partit amb tanta història com ERC té una llargada 59.766 d’octets (un octet, compost per 8 bytes és unitat d’emmagatzematge informàtic). El PSC 41.416 octets i el PP de Catalunya, 26.099. L’article d’un partit molt més nou com Junts per Catalunya té una llargada de 27.952 octets i el de Catalunya En Comú, organització també relativament nova, 12.487. Mentrestant, la pàgina sobre la CUP ocupa 136.165 octets, més del doble que ERC i 10 vegades més que la dels comuns.

Si passem ara als presidents de la Generalitat des de 1980 cap aquí podríem pensar que l’article més llarg hauria de ser el de Jordi Pujol, que va estar tants anys en el càrrec. Però no és així, la llargada va en funció del grau d’independentisme defensat pel personatge, amb un coeficient corrector en funció de la durada del mandat. Així la pàgina dedicada a Carles Puigdemont, que no va arribar a estar dos anys en el càrrec, ocupa 79.486 octets. La d’Artur Mas, amb poc més de 5 anys, 52.525. La de l’expresident Pujol, amb més de 23 anys a la presidència, 46.943 octets. La de Joaquim Torra, amb poc més de 2 anys, 32.519. La de Pasqual Maragall, amb prop de 3 anys de mandat, 20.837 octets. La de José Montilla, amb poc més de 4 anys, 22.442. El cas de l’actual president, Pere Aragonès, no es comparable, si bé podem dir que amb poc més de 3 anys encapçalant el govern de la Generalitat, la seva pàgina ocupa 21.728 octets. Tot i això sense parlar del clar biaix ideològic en el contingut de les biografies

Un altre aspecte discutible és el criteri de revisió dels articles. Si entrem a la pagina dedicada a la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona i candidata més votada a les darreres eleccions municipals a la ciutat, la socialista Sílvia Paneque, veurem un avís segons el qual «el contingut actual (de l’article) és sospitós de no ser objectiu». Però si revisem l’apartat de «discussió» de l’article de la CUP (secció que tenen tots els articles) veurem com algun dels autors del text es declara directament militant d’aquesta organització, tot i que, sorprenentment, no consta que la pàgina hagi tingut mai cap avís d’aquest tipus.

També pot ser discutible que es doni molt més valor a cites de mitjans periodístics de molt baix nivell, que en alguns casos poden ser clarament partidistes, que a testimonis de familiars de persones d’una especial rellevància que puguin explicar la seva pròpia experiència directament a un hipotètic col·laborador de la Viquipedia, ja que això sembla que contravé les normes sobre conflictes d’interessos. En tot cas, tant a la versió catalana com a les altres podem parlar també d’un clar biaix de gènere en relació als personatges objecte de les publicacions, que són de manera aclaparadora homes.

En tot cas, sembla que avui per avui la Wikipedia es troba encara lluny d’enciclopèdies que van arribar a tenir tant de prestigi com l’Enciclopèdia Britànica, la Larousse francesa o la pròpia Gran Enciclopèdia Catalana.

Subscriu-te per seguir llegint