Jo, travesti

Aquest article vol ser un homenatge. A dos artistes: un de blanenc i un altre que, tot i haver nascut a Ponferrada es va fer gran artísticament i com a persona a Catalunya.

L’Esteban de Balt (aquest fou el seu nom artístic) era veí d’un dels carrers amb més solera del dintre-vila de Blanes, el carrer Raval. Allà va viure molts anys i allà tenia el seu local, «Els Tarantos». Amb motiu de la seva mort li vaig dedicar en aquestes pàgines un petit homenatge. Ara m’ha tornat el seu record a rel de l’agressió que fa tres setmanes va patir l’artista Roberto G. Alonso.

No es podria pas dir que l’Esteban fos un transvestit en el sentit estricte de la paraula. Durant els anys més exitosos de la seva trajectòria artística li hagués suposat seriosos problemes amb la censura franquista que llavors ens tenallava. Acostumava, però, sobretot en les seves actuacions a lluir un vestuari «extremat» amb camises transparents i acolorides, amb lluentons, amb pantalons cenyits fins a límits perillosos pel confort dels seus «atributs» i, sobretot, a desenvolupar una divertida i provocativa gestualitat efeminada, plumífera.

Molts blanencs vàrem anar a veure’l més d’una i de dues vegades al seu local. L’Esteban suposava una alenada transgressora en mig les rigideses i repressions de la dictadura. A banda d’anar a escoltar-lo cantar (ho feia molt bé) la majoria hi anàvem a riure els seus acudits i les seves provocacions. Altres, potser, a riure’s d’ell. Pels uns i pels altres, però, és possible que la figura de l’Esteban suposés un aprenentatge : el primer contacte amb un món i unes persones diferents de la «normalitat» que imposava la societat d’aquella època. És possible, i així ho vull pensar, que els qui tenim una edat i, malgrat ens vantem de no ser ni homòfobs ni intolerants, encara tenim enganxats en la part més fosca del nostre cervell estigmes d’una educació masclista i restrictiva pel que fa a rols de sexe, haver tingut de veí un artista com l’Esteban ens ajudés a fer-nos grans amb un tarannà més obert pel que fa a l’acceptació de la diversitat.

Ja ho he dit, en Roberto G. Alonso no és de Blanes, però aquests darrers tres anys ha estat força vinculat a La Selva Marítima. Desprès de veure’l en el seu trencador muntatge «A mi no me escribió Tenesse Williams porque no me conocia» sota un pont de la riera de Lloret va començar una reeixida col·laboració amb el nostre grup de teatre. Més tard va portar al Municipal de Blanes el seu premiat «Streeptease laberint» i aquest estiu, en el marc del Festival Grec va estrenar «Jo, travesti» a la Presó Model de Barcelona. Recinte i espectacle (on és ret, també, homenatge a tants transvestits i «desviats» com varen ser vexats i torturats dins aquelles parets) van convertir el capvespre dels que hi vàrem assistir en una experiència irrepetible. Ara, la versió de sala romandrà tres setmanes a La Seca (Espai Brossa) i desprès girarà per diferents llocs. Tant de bo, els responsables del Teatre de la Costa Brava-Sud el tinguin en compta en les seves programacions. La proximitat serà un plus pels qui vulguin gaudir d’un magnífic espectacle: divertit, valent, musical, autobiogràfic i, també, militant. L’agressió verbal i física que va patir fa pocs dies a Barcelona per la seva orientació sexual i pel seu «look», fa, encara i del tot, necessari perseverar en aquesta militància.

Subscriu-te per seguir llegint