Aparcar a blanes

En un primer moment , a cop calent, vaja! tenia intenció de parlar, només, de l’aparcament de l’Hospital Comarcal de Blanes , un problema que, a més, depassa l’àmbit exclusivament blanenc, donat que és l’hospital de referència dels veïns dels tres municipis de La Selva Marítima i dalgun de La Selva Interior. M’he adonat, però, que amb mitja dotzena de paràgrafs el tema estaria esgotat. Aparcar, quan vas al «Comarcal”» es converteix en una veritable odissea. Les diferents opcions amb les que s’ha d’espavilar qui va a visitar-se o a visitar algú són totes d’una precarietat vergonyant. El que podríem considerar pàrquing oficial, com altres opcions, totes a l’aire lliure, està sempre sobresaturat. Fer eslàloms entre cotxes gairebé amuntegats que acaben generant estrets passadissos on no es difícil quedar semi-atrapat, no assegura trobar lloc . Una altra opció comporta buscar algun forat en els vorals de la carretera d’accés a Cala Bona, pels voltants del petit tanatori de l’hospital. Una zona senyalitzada amb línies grogues en la que es succeeixen corbes amb poca visibilitat. Afortunadament, però, es tracta d’una carretera prou ampla . Encara una altra opció pot portar- nos al camí que paral·lelament a la Carretera d’Accés a la Costa Brava comença rere una benzinera propera i connecta amb el carrer d’accés a l’Institut Serrallarga i El Ventitjol . Un camí de terra que quan plou s’omple de xaragalls basses i corriols La suma de tot plegat: un petit (?) desastre! I encara més quan, per impotència o per incivisme, hi ha conductors que aparquen i taponen els carrils de vianants habilitats per accedir a peu al centre sanitari. Amb quin criteri i quina visió de futur van dissenyar aquest equipament, polítics, tècnics, gestors i arquitectes l’any 1993 ? Això sí, des del primer moment , a la petita avinguda que porta al vestíbul , hi va «lluir» un llarg estany d´aigua relaxant i estètic... que va acabar ben aviat produint filtracions i humitats recurrents al servei d’urgències! I que, fins hi tot desprès d’haver-lo assecat, no ha deixat de donar problemes.

L’Hospital Sant Jaume de Calella es podria incloure també a la llista de despropòsits pel que fa previsions d’aparcament amb que van ser dissenyats, a finals del segle passat, els centres hospitalaris de La Selva i el Maresme Nord. Darrerament, però, l’acord al que s’ha arribat amb una gran superfície veïna , on durant el dia hi ha dues plantes que els usuaris poden utilitzar (pagant, és clar!) ha suposat una mesura certament alleujadora, «pal·liativa».

M’adono, ara, que no disposo de gaire més espai per analitzar altres zones blanenques d’aparcament. L’aprofito! Una de les més extenses i utilitzades, donada la seva gratuïtat, és la que va des de l’antic Pavelló Esportiu fins l’antic Camp de Futbol. Perquè els no blanencs m’entenguin, en els terrenys on havia de desenvolupar-se el controvertit projecte de l’ Illa Isozaki. L’actual equip de govern ha manifestat que vol donar un nou impuls a tota aquella zona. Està buscant inversors privats perquè, aprofitant una legislació urbanística ja aprovada i favorable, es converteixi en un pol d’interès comercial, turístic, lúdic i cultural. Vull creure que no els passarà per alt posar-los com a condició indispensable per tirar endavant els seus projectes que, com a mínim, sota el que ara és un enorme i saturat aparcament a l’aire lliure, s’hi construeixi un gran aparcament subterrani.

Subscriu-te per seguir llegint