Destrals a la motxilla

Qui havia de dir que l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret (PSC, Junts i En Comú Podem) amagava destrals a la motxilla! La proposta de pujada d’impostos i taxes per al 2024 és assestar cops de destral a l’economia de la gent de Lloret.

En un comunicat es proposa un augment generalitzat dels tributs municipals «per fer front a la forta inflació que viu Europa, on tots els serveis són més cars, i tenint en compte la difícil situació econòmica heretada de l’anterior consistori». Així, es vol aconseguir que es pagui segons «el cost real de cada servei». No s’explica com incideix a Lloret la inflació «que viu Europa» ni tampoc la relació qualitat/preu dels serveis europeus respecte als de Lloret.

Sorprèn que l’objectiu sigui cobrir el «cost real de cada servei» i, al mateix temps, en el cas de l’aigua i el clavegueram, amb augments del 17% i del 94,26% (passa de 23 a 44,68 € per habitatge), es generin recursos addicionals que permetin «reparar i millorar la xarxa».

Vol dir que en el pressupost de 2024 hi haurà, a més de les despeses ordinàries, «uns romanents» de 500.000 € i 280.000 € que es destinaran a obres d’inversió en aigua i clavegueram? Si és així, és desconèixer que l’import de la taxa per a la prestació d’un servei no pot excedir, en el seu conjunt, el cost real. I en el càlcul s’hi inclouen els costos per garantir el manteniment del servei, però no els de reforma o millora. És a dir, no es poden obtenir «romanents» per a inversions.

En un altre ordre de coses, tampoc és gaire responsable atribuir en exclusiva la difícil situació econòmica a la gestió dels governants anteriors. Són excuses de mal pagador. En els pocs mesos que porten en el govern, la despesa s’ha disparat en hores extres del personal, manteniments dels serveis i reparacions d’instal·lacions.

De fet, el comunicat és una elucubració sense cap ni peus, però també una ocurrència desafortunada per justificar la política d’uns destralers que volen buidar la butxaca del contribuent.

Bé, en tota gestió municipal hi ha dues alternatives per equilibrar els serveis deficitaris: rebaixar les despeses o augmentar els ingressos. L’equip de govern ha decidit no tocar les despeses i optar per una pujada dels ingressos d’una tirada quan es podia haver atenuat l’impacte al llarg de diversos anys. No contents amb l’augment de les taxes, també apugen els impostos de béns immobles, de plusvàlua i de construccions. Cal dir que l’increment de l’11,5% de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) no es correspon amb el cost de cap servei en concret, sinó que amb caràcter general, cobreix despeses que no es financen amb taxes.

En resum, són una colla d’imprudents que no mesuren l’abast de les seves decisions.

Subscriu-te per seguir llegint