Ben arrelat

El fet de tenir a prop un bon nombre d’arbres i boscos fa que el llenguatge català estigui ple d’expressions precises que neixen del mateix paisatge natural. Arrelar és un terme esplèndid per expressar fermesa i seguretat. Ara mateix aquest és el terme que dona caràcter al títol del llibre de David Pagès i Cassú: Fe arrelada. La fondària d’aquest arrelament queda ben retratada a la mateixa portada del llibre, amb el potent campanar de Beget, al Ripollès, alçat ara fa onze segles.

A les pàgines de presentació del llibre, que escriu el mateix autor, hi ha una valuosa cita del papa Francesc, unes paraules que són clau per a la justificació i aval d’aquesta edició: «No hi ha obertura entre pobles sinó des de l’amor a la terra, al poble, als propis trets culturals; no em trobo amb l’altre si no tinc un substrat on soc ferm i arrelat.»

El pròleg del llibre és a càrrec de Joan Ferrer i Costa, on avança la certesa de trobar en la lectura, cadascú segons el seu gust i les seves inquietuds, guspires de fe i d’amor per la llengua catalana, com columnes compartides.

L’autor del llibre s’ha dedicat durant 25 anys a difondre, detallar i exalçar els valors i els testimonis de la fe cristiana, que un conjunt de destacats creients ha realitzat a la seva vida. El recull presenta a la primera part una sèrie d’articles que ocupen justament la meitat del llibre, dedicats a històries personals, vivències, homenatges, cartes obertes, notícies de llibres, anècdotes, reconeixements públics, sempre amb teló de fons que contempla el treball de gent notable amb reconeguda estimació pel país, la llengua catalana i l’espiritualitat. Només una espurna, de mostra: un breu pensament de mossèn Josep M. Ballarín: «Una herba és un univers, una persona és un món.»

La segona part del llibre és una presentació d’entrevistes preparades pel mateix David Pagès a una vintena de personalitats, en diverses dates, detall que també permet apreciar la diversa i enriquidora evolució de la nostra societat.

La lectura atenta de Fe arrelada, més que un record testimonial, mou la reflexió sobre quins trets tenen en comú els personatges, personalitats, persones –és a dir, tota la gamma de la jerarquia humana–, quin enllaçament tenen entre si per ajudar-nos a copsar una idea de la unió de pensadors i pensaments existents en el nostre país; en aquest punt es pot descobrir, desxifrar, uns trets, situacions, especialitats que han realitzat tots ells, creant un perfil, un paisatge de fe que toca de peus a terra. Un paisatge humà que, contemplat només arran de terra, ja fa pensar en aquell lema històric com a poble: «una voluntat de construir». Amb visió ja més elevada, aquelles vides i obres que se’ns presenten responen al pensament d’Antoine de Saint-Exupéry: «Només l’Esperit, si bufa sobre l’argila, pot crear l’home.» El llibre fa evident que aquí tenim una herència que cal tenir present, tot fent-ne consideració atenta, com així es pot llegir a Fe arrelada, tot realitzant el desig bíblic d’encendre una llàntia i posar-la no sota el mesuró, sinó sobre el portallànties, que il·lumini tots els qui són a la casa. Tots, significa, pensin com pensin.

Subscriu-te per seguir llegint