Fins a quin punt els Parlaments espanyol i català són democràtics?

En el Parlament espanyol i en el català, resideix el poder legislatiu i per tant és on s’estableixen les lleis que regulen el funcionament del país que tots els ciutadans estem obligats a complir. El problema és si el funcionament d’aquestes dues institucions és democràtic o si podrien ser més democràtics i equiparar-se per exemple al Parlament britànic o al Congrés del Estats Units.

Per començar cal dir que a l’hora de votar als nostres representants tant al Parlament espanyol com al català, els ciutadans no votem (ni podem votar) a unes persones que ens representin. Votem a un partit mitjançant una llista preestablerta pels partits que es presenten a les eleccions. És a dir, són els partits els que decideixen qui del partit farà de representant nostre. Aquest representants els decideix la cúpula del partit i la ciutadania no té cap mecanisme oficial ni legal per influir en la confecció d’aquesta llista. El resultat d’aquest procediment és que els representants que surten escollits només representen als seus respectius partits, no a nosaltres. Per més inri com que els representants inclosos a les llistes es deuen a la cúpula del partit i en segona instància al partit, la ciutadania no té cap tipus de mecanisme actiu per influir en els seus suposats representants a l’hora d’establir polítiques que resolguin els problemes de la gent del carrer. De fet cap de nosaltres sap qui ens representa exactament.

Òbviament, el representants que seuen als seus respectius escons, no tenen especial interès ni tampoc necessitat a l’hora d’implicar-se en els problemes de la ciutadania (els votants), doncs la seva continuïtat en l’escó no depèn del ciutadà al que teòricament representa, depèn únicament de la cúpula del partit. És a dir, els polítics que seuen en els parlaments espanyol o català són submisos a l’organització i als dirigents que els han designat a dit. Tots sabem que saltar-se la disciplina de vot del partit implica multes i sancions que poden acabar amb la vida política del representant díscol.

Aquesta situació és totalment diferent als països on els representats que volen accedir al Parlament, es presenten a la seva circumscripció territorial. Si surten elegits, són de facto i de jure els representants de qui els ha escollit i, per tant, poden fer-li arribar les demandes, queixes i fins i tot amenaces dels electors en el sentit per exemple, de que no el tornaré a votar si no recolza actuacions que estiguin dins dels meus valors i interessos.

No deixa de ser sorprenen que a Catalunya, on no tenim Senat, ens queixem de la insolvència del Parlament espanyol i de que no representa els nostres interessos (doncs òbviament representa els de tots els espanyols), no s’ha pres cap iniciativa per tenir veritables representants democràtics, als que puguem exigir responsabilitats i actuacions de manera directa i fàcil. Dit això, és cert que si bé els representants directes poden oferir una connexió més immediata entre els ciutadans i els seus representants, també poden tenir inconvenients en termes d’eficàcia, estabilitat i representació equitativa. No és menys cert però, que els països amb representants escollits directament són el que tenen més tradició democràtica i són política i econòmicament més eficients, per exemple Regne Unit, els Estats Units, Canadà, Suïssa, Alemanya, França i Japó entra d’altres.

Finalment i per acabar em pregunto, com és que els independentistes catalans, mai han proposat un sistema electoral directe que suposadament ens hauria de diferenciar positivament del sistema espanyol? Molts adduiran que a Catalunya no tenim un sistema d’elecció política directa per al govern autonòmic a causa del marc legal i constitucional d’Espanya. Però en canvi, les reivindicacions dels partits independentistes es caracteritzen precisament per sortint-se del marc de la Constitució Espanyola. Quan els polítics independentistes mostraran interès en resoldre els problemes bàsics de la gent i fer que a Catalunya tinguem un parlament veritablement democràtic a l’alçada dels països que he esmentat abans?

Subscriu-te per seguir llegint