Nativisme, immigració i fronteres

Darrerament estem vivint dos fenòmens que van de la mà: por a la immigració i control militaritzat de fronteres. Una cosa i l’altra es fonamenten en plantejaments sovint falsos. Als Estats Units per exemple, els immigrants actuals que exerceixen el seu dret fonamental de mobilitat, migren d’una manera molt més pacífica que els colons i colonitzadors que van arribar d’Europa i es van apropiar del país. La majoria dels arguments en contra de les fronteres obertes comencen per generar pors i temors a l’amuntegament, delictes, imposicions culturals i religioses, col·lapse dels serveis públics, el tancament de les economies o el caos generalitzat. Això és el que avui dia en diem «nativisme», que és una ideologia o pensament polític i social que defensa o privilegia els nadius o autòctons d’un territori i els seus interessos, i, per tant, rebutja els immigrants estrangers. Els nativistes solen promoure mesures per restringir la immigració. Les pors nativistes cal desinflar-les amb dades i arguments.

El primer que cal dir és que els immigrants no roben llocs de treball, ans al contrari els creen. Els estudis econòmics diuen que els immigrants creen més llocs de treball dels que ocupen i que els que fan és essencial per al funcionament bàsic de la nostra societat. És cert que, si un immigrant agafa una feina, un treballador local no l’agafarà, però això no vol dir que no en trobi una altra que hagi estat creada, directa o indirectament, com a conseqüència de la immigració. Hi ha dades que indiquen que els immigrants en el seu conjunt paguen més impostos que els que (pels motius que siguin) reben crèdits fiscals o prestacions socials. Dit d’altre manera, la contribució laboral dels immigrants està ajudant a fer créixer l’economia i en conseqüència genera més llocs de treball. Aquest argument ens porta a dir que els immigrants no esgoten les arques dels governs sinó que aporten molts diners als impostos municipals, de la Generalitat i de l’Estat. Tot això sens considerar la seva capacitat de compra de queviures, roba, cotxes, llars, electrodomèstics i tota mena de béns útils i inútils tant a les empreses locals com a les grans. És a dir: els immigrants no perjudiquen l’economia, tot i que sovint es veuen perjudicats per l’economia. Obrir fronteres és econòmicament intel·ligent: augmenta la riquesa i la distribueix de manera més equitativa. Amb les fronteres obertes, la fam, les diferents formes de pobresa, les privacions i precarietat disminuirien. L’esquema de fronteres obertes per al capital i fronteres tancades per a les persones és una pèrdua per als treballadors i per a la societat. Les corporacions utilitzen les fronteres per reduir els salaris i soscavar les proteccions laborals a tot arreu. L’obertura de fronteres desposseiria immediatament a les corporacions d’aquest palanquejament, oferint als treballadors un accés més fàcil a salaris dignes i facilitant la col·laboració i l’organització col·lectiva.

Un argument més en contra del nativisme és que les fronteres no aturen el crim ni la violència, més aviat al contrari engendren delinqüència i violència. Les fronteres generen l’aparició de xarxes de contraban de persones, drogues, etc. Tots aquests problemes els han de pagar els ciutadans locals. Les repressions contra la immigració van crear les xarxes paramilitars transnacionals ultraviolentes que han afectat durant dècades grans parts de Mèxic, Amèrica Central i del Sud, Europa i les regions frontereres de tot l’hemisferi. La frontera no ha mantingut a ratlla la crisi; ha ajudat a crear-la. Legalitzar la migració eliminaria, d’un dia per l’altre, gairebé tots els beneficis dels quals depenen els grups criminals transnacionals i alliberaria els pressupostos d’immigració i control de drogues per destinar-los a objectius més lloables.

Els immigrants no amenacen les comunitats: les revitalitzen. Quan els immigrants arriben a una comunitat, els índexs de criminalitat baixen, els valors de la propietat pugen i els barris degradats obtenen una oportunitat per integrar energia cultural i vitalitat econòmica. Hi ha excepcions, és clar, i els xenòfobs han aprofitat molt els casos particulars quan, per exemple, un migrant no autoritzat comet un delicte violent. L’actual taxa de fecunditat a Europa està per sota del nombre de naixements per dona necessaris per mantenir una població estable. Els immigrants aporten població jove a les nostres societats i el seu esperit revitalitzador generen noves oportunitats. Òbviament, res d’això és per prometre una homogeneïtat inquebrantable, doncs la vinguda de immigrants fa que la nostra ciutat canviï, però això és el que des de sempre ha desenvolupat cultures i ciutats. Al 1920, la població de la ciutat de Nova York era un 44 per cent d’immigrants. El mateix any, Cleveland era un 41 per cent d’immigrants. Avui, aquestes xifres són al voltant del 36 i el 6 per cent, respectivament. Aquelles ciutats que van prosperar amb l’emigració són avui dia referents mundials. Per altra banda, les fronteres obertes són una resposta urgent a la crisi climàtica. Segons les estimacions vigents, milions de persones es veuran obligades a abandonar les seves llars per les crisis climàtiques en les properes dècades. Confinar-los en camps de refugiats o barris marginals seria perillós per a ells i per a nosaltres, així com una vergonyosa ignomínia. Desenes de milions de persones acumulades darrere dels murs fronterers ens aproparan a la desesperació política i a la violència explosiva. Mentre treballem per la sostenibilitat, mentre treballem per la supervivència, obrir les fronteres és un pas essencial no només per mantenir la gent més segura, sinó també per trobar una solució col·lectiva.

Els humans sempre hem estat errants, curiosos i fugint. Només els estats nacionals moderns i la maquinària de fronteres han convertit la nostra mobilitat innata i natural en immigració controlada per vises i passaports. Obrir fronteres és possible i fins i tot és un bé que aporta beneficis econòmics, ambientals i ètics. Un món no dividit amb fronteres militaritzades pot ser més igualitari, promoure i conrear la diversitat i ajudar a formar un món on la sostenibilitat i la justícia tinguin prioritat sobre l’extracció i l’explotació. Vagi pel davant que no defenso unes fronteres sens cap tipus de control. Però el que sí que vull és reflexionar sobre els avantatges d’un món no dividit per fronteres militaritzades, que ens ajudaria a tenir un planeta n la sostenibilitat i la justícia fossin prioritats envers l’explotació i els desequilibris socials i geopolítics que actualment estem patint.

Subscriu-te per seguir llegint