L’empremta de Girona

A l’hora en la qual accedeixo a la càmera web, les 15.55, el sol cau sobre la galeria d’acolorits edificis que voregen l’Onyar al seu pas pel Barri Vell. La càmera es troba sobre el pont dels Peixateries Velles i ofereix aquella panoràmica de postal de la ciutat de Girona. La gent transita pel Pont de Sant Agustí sense massa abric. Molta gent. Són fires de Sant Narcís!

La càmera es troba en una pàgina anomenada «Skyline», que en anglès vol dir «línia del cel» o «horitzó». El panorama urbà que retalla la línia és alguna cosa així com una mena d’empremta dactilar de la ciutat, no hi ha un altre perfil igual i els gironins el reconeixem immediatament.

A YouTube es pot veure en directe la càmera d’Asafegi (Associació d’Amics del Ferrocarril de Girona) que filma les vies de l’estació d’Adif, el Parc Central, l’estació de l’AVE i la gent que camina pels voltants. La càmera de TV3, que acostuma a sortir en els informatius al costat del pronòstic del temps, ensenya l’amplitud del cel gironí, Montjuïc al fons i la torre de la Catedral escapant de l’entramat urbà.

Durant anys, a les finestres d’un edifici de Carrer del Carme, un home es passava el dia vigilant la zona. Mai vaig saber perquè ho feia, quina era l’arrel d’aquesta obsessió. Mentre observo Girona per les càmeres en xarxa, em sento una mica com aquell home, com si escurcés així els milers de quilòmetres que em separen ara mateix de la ciutat (2.309 kilòmetres des de Göteborg). És estrany aquest fil umbilical que ens lliga amb un lloc. Com aplana el passat, que mai és perfecte, com recrea el futur.

Quan era nen no existia ni Google, per a ensenyar-te una ciutat, ni res semblant a una càmera web en directe, per a portar-te a un lloc en aquest precís moment. L’empremta dactilar llavors que un tenia era més imaginària que una altra cosa.

És cert que les càmeres web sobre Girona es perden tota la resta. L’aroma a cafè torrat que arriba de la Nescafé segons l’hora, o l’olor de mar, depenent de des d’on bufi el vent. Es perd la xerradissa de la gent a les terrasses, el trànsit (millor perdre’l), les sortides dels col·legis. Si són fires, l’olor de les castanyes, els llums nocturns de les atraccions. Quan miro les imatges de les càmeres de la xarxa arriba des del record tot això i molt més. És com si els que deixem la ciutat fóssim marcats amb l’empremta dactilar de tot Girona, irrepetible i única.

Subscriu-te per seguir llegint