En Jaume Teixidor fa 90 anys

Estic content de poder felicitar avui a un gironí que ha fet noranta anys, que està ben trempat i que és lector d’aquest diari. De tots els que ens hem dedicat a parlar per ràdio a Girona en Jaume, sense cap mena de dubte, és el que ha tingut més gran popularitat en un llarg recorregut, primer a Ràdio Girona, a la que va tornar després d’una llarga etapa a La Voz de Gerona, emissora número 14 de la Cadena Sindical. Però també, exercint de corresponsal de Ràdio Nacional. Recordo com un malson d’infantesa les seves cròniques des de l’incendio gigantesco de la Costa Brava, als anys seixanta, que ens van tenir dies enganxats a la ràdio.

Relacionem en Jaume Teixidor amb aquella ràdio d’animació i participació, sempre amb bon humor. Es usted señora o señorita? Señorita? Pues, lo será hasta que usted quiera. També en grans concursos de cantants i conjunts novells, molts abans que inventessin Operación Triunfo. En Jaume, gran admirador de Groucho Marx, va tenir en Mary Gisbert la seva perfecta Margaret Dumont en aquella ràdio sindical on juntament amb Julián Martín (Les habla encantado Julián Martín, recordeu?) tallaven el bacallà en un temps de tele en blanc i negre i Seat 600.

En Jaume, perfecte amfitrió de taules ben parades, és home de dretes, més partidari de la carn que del peix i més de xampany que de vi. Els que hem tingut el plaer de compartir taula amb ell i sentir-lo recitar versos d’en Pitarra, irreproduïbles en aquest article (Escolteu noies solteres...) sabem que és una màquina de fer riure. No crec que li molestí que digui que se sentia còmode en el règim anterior, per poderoses i tràgiques raons familiars d’aquella maltempsada. Però recordo que em va donar una lliçó de democràcia el dia que va guanyar Aznar. El vaig trobar a la Plaça de Catalunya i li vaig dir «Deus estar content, ara que han guanyat la dreta» i ell em va respondre: «Sí, i si no ho fan bé, d’aquí quatre anys en votaré uns altres».

Amb la seva veu ben timbrada i inconfusible va ser moltes temporades el memorable Dimoni Gros dels Pastorets de Girona. Recordo el dia que li vaig presentar la meva xicota. Estava ja caracteritzat de Satanàs en un camerino del Teatre Municipal. Se la va mirar i li va dir: «Vine, que et temptaré».

Per molts anys, Jaume. Girona et deu gratitud per tantes bones estones. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint