Oportunitat i oportunisme

Al web del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), hi ha un escrit de data 30 d’octubre d’enguany titulat «No va d’oportunisme, va d’oportunitat». Explica que «cal tenir mirada llarga i defugir dels personalismes i de l’oportunisme, per generar les oportunitats que les persones venen reclamant i necessiten». En aquest context, l’amnistia és «necessària per a la investidura, però sobretot imprescindible per passar pàgina (...) i obrir una nova etapa de progrés i avenços, amb respecte a la legalitat».

Pedro Sánchez va assenyalar que amb l’amnistia es tractava de fer de la necessitat virtut. En altres paraules, fer voluntàriament allò que s’hauria de fer obligatòriament, no per convicció, sinó per oportunisme, per obtenir els vots dels partits independentistes catalans.

Els oportunistes agafen de la realitat complexa alguns factors per atribuir-los una força sense límits ni restriccions, però la línia que separa oportunitat d’oportunisme és prima i fràgil.

És el cas de la futura «Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya», que afecta els actes declarats o tipificats com a delictes o conductes amb responsabilitats administratives o comptables, (...) realitzats entre l’1 de gener de 2012, any en què va començar el fets del procés independentista, i el 13 de novembre de 2023». Déu-n’hi-do!

A l’exposició de motius es diu que «l’amnistia és una renúncia a l’exercici del ius puniendi per raons d’utilitat social que es fonamenta en la consecució d’un interès superior: la convivència democràtica». Quina colla de somiatruites!

Doncs a molta gent els costarà de pair la tornada triomfal de Puigdemont, un fugat de la justícia, després d’haver-se rigut del mort i de qui el vetlla. Indult sí, una vegada sigui jutjat per haver-se passat pel folre l’Estatut i la Constitució, però no la impunitat.

Contra l’amnistia hi ha la ultradreta i la dreta conservadora que coincideixen amb l’independentisme radical, és a dir, que els extrems es toquen. Per als primers és un atemptat a la igualtat davant la llei i per als segons és vendre’s per un plat de llenties. En el fons, però, l’amnistia és una coartada per a l’enfrontament amb el govern de Pedro Sánchez.

A la realitat, qualsevol actuació política és oportunista si bateja com una oportunitat tot allò que no és més que una conveniència per tal d’assolir el poder.

«L’oportunisme és un joc polític en el qual perdem dues vegades: no només pel que fa als principis, sinó també als èxits pràctics. Es basa en la idea completament errònia que el major èxit s’aconsegueix fent concessions. (...) Els més astuts no són els més intel·ligents» («Possibilisme i oportunisme», article de Rosa Luxemburg).

Subscriu-te per seguir llegint