Voluntariat i soledat

Fa poc vaig parlar amb una psicòloga vinculada a la salut pública i em va dir que és molt preocupant el tema de la soledat no volguda. Queda clar que no afecta les persones que gaudeixen d’estar soles, sinó a aquelles que troben a faltar la relació amb altres persones. Sembla d’entrada que el tema afecta molt gent gran, però es veu que també a molts joves que, especialment després de la pandèmia, senten l’angoixa de no tenir relacions tot i estar envoltats de gent als centres educatius. Aquesta professional em va parlar d’un estudi de la Universitat de Harvard, fet al llarg de dècades amb gent de totes les edats i condicions socials, que conclou que el que més felicitat dona a les persones al final de la seva vida és la que proporciona tenir bones relacions amb els altres. I, sabeu què recepten a qui demana ajuda per aquest problema? Els passen una llista llarguíssima d’entitats de tota mena que fan activitats de cooperació, culturals o socials.

Avui dissabte, la plaça de Catalunya de Girona acull la Fira d’Entitats que ha organitzat Girona Voluntària, una coordinadora que aplega una quantitat ingent d’iniciatives solidàries que formen part del nostre teixit social. Maria Mercè Roca, la seva presidenta, em diu que tenen el doble objectiu de visibilitzar totes aquestes organitzacions i alhora donar-se a conèixer entre elles per allò de les sinergies.

Relaciono aquests dos temes, el de la soledat no volguda i el de la gran quantitat d’oportunitats per a exercir el voluntariat, perquè implicar-se en alguna d’aquestes organitzacions, encara que sigui només una mica, dona als voluntaris l’alegria de conèixer persones que tenen sensibilitats compartides. I totes aquestes entitats estan sempre obertes a incorporar-hi noves mans que, a més, tindran el plaer de fer alguna cosa pels altres de forma desinteressada. En un món de presses i individualisme, amb la vida que portem, els voluntaris d’aquestes ONGs són els nous herois. És un gran error pensar que l’estat o les institucions polítiques poden donar resposta a tot i se n’han de fer càrrec de tot.

Avui, per cert, dia del Gran Recapte, passar per la plaça de Catalunya ens pot fer adonar de la legió de persones normals que dediquen part del seu temps a donar un cop de mà als altres. I, de passada, també se senten útils i acompanyats. Els cansats són els que fan la feina. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint