Un motiu més per sentir-se orgullós de ser gironí

És evident que hi ha moltíssims motius: un Barri Vell meravellós des dels temps de l’alcalde Nadal, una Vall de Sant Daniel, les Ribes del Ter, la Devesa... fins i tot les Hortes de Santa Eugènia. Pel que fa a l’Eixample, és clar que l’urbanisme seria molt millorable, però els parcs Central i del Migdia els han posat molt decents. I les festes... del Temps de Flors a les Fires, passant pel Temporada Alta. I, a Girona, a diferència de molts altres llocs, encara es pot viure en català. I tenim bons restaurants, etc. etc.

Però des del passat diumenge 12 de novembre, la immensa majoria de gironins, tenim un nou motiu d’orgull. En aquest dia, la dreta extrema «nacional» havia convocat manifestacions a totes les capitals de província, a les quals s’hi afegia l’extrema dreta, davant la possibilitat que Pedro Sánchez fos investit president. Com que el lloc era proper a casa, vaig anar a donar-hi un vol: no hi havia ni 50 persones, de manera que amb la vorera en van tenir prou... No els va caldre ocupar el carrer. Els convocadors van tenir una sensació de ridícul tan gran que ni tan sols es va dir allò de «45 según la Policia Municipal y un millar según los convocadores».

Per cert, el conegut locutor Jaume Teixidor, en una carta molt simpàtica, deia que es demanaria un escocell del carrer Migdia, en el cas que sortís Pedro Sánchez … que allà hi cabia una taula per a tres persones i l’alçada de les herbes els faria ombra. Imagino que comptava en fer-se portar el menjar des de La Piccola i les postres de Can Torner. Estic d’acord amb ell. Ara bé, en la meva opinió, si en lloc d’en Sánchez hagués sortit en Feijóo, als pobres catalans no ens hagués quedat més remei que demanar-nos un espai als refugis antiaeris i fer-nos portar el menjar –sense postres, és clar– des de La Sopa.