Opinió

L’eterna demagògia sobre Rodalies

Gestionar les grans infraestructures és complex. Fins i tot un país com Suïssa, que disposa d’un servei ferroviari de referència mundial, aquest estiu va haver de tancar el túnel del Sant Gotard (57 quilòmetres) durant tretze dies a causa del descarrilament d’un tren, amb el que això suposa per al trànsit ferroviari, tant de passatgers com de mercaderies, entre Suïssa i Itàlia. Per això, resulta molt pesat haver d’aguantar tanta demagògia i tant de supremacisme de la Generalitat amb Rodalies. I molt més venint d’un govern que no és el més indicat per donar lliçons a ningú i que ja ha demostrat la seva incompetència en mil temes (recordin el fiasco de les oposicions de principis d’any, entre molts altres).

Tretze mesos porta ERC al capdavant de la Conselleria de Territori, i ja ha tingut els dos pitjors consellers de la història. El primer, Juli Fernández, va durar nou mesos en el càrrec. Serà conegut per haver suggerit treure les línies de baix cost de l’aeroport del Prat per implantar-les a Girona i Reus, eliminant el 70% dels passatgers de Barcelona. De l’il·luminat Fernández hem passat a la sectària i demagoga Ester Capella. Essent delegada de la Generalitat a Madrid, càrrec que ocupava abans de ser designada consellera, va vetar la presentació d’un llibre crític amb el procés de l’exdiputat del PSC Joan Ferran a Blanquerna, la seu de la Generalitat a la capital de l’estat. Capella, en canvi, havia presentat al mateix espai el llibre Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català, escrit per un alcalde d’ERC.

A Ester Capella, que és tan experta en infraestructures com jo en física nuclear, el més destacat que se li coneix com a consellera és la seva habilitat tuitera quan hi ha alguna incidència ferroviària, com dilluns passat: «Comença la setmana de forma complicada a Rodalies. Sense circulació: R12, R13 i R14 Lleida-Barcelona i R3 Figaró-Puigcerdà. Unes molèsties constants cap a molts usuaris que són incomprensibles per a tothom. Treballarem perquè això no sigui mai més el dia a dia del nou Rodalies», va escriure ben d’hora. Capella va ometre dir que el centre de control s’havia quedat sense servei per un nou robatori de molts metres de cable, o sigui que, pel bé de tothom, potser seria més productiu exigir al seu company de Govern Joan Ignasi Elena, conseller d’Interior i responsable de la seguretat ciutadana, extremar la vigilància policial.

A veure, si la culpa d’un servei de Rodalies que presenta deficiències, i amb això hi estem tots d’acord, és de la gestió de l’Estat, ens poden explicar per què la Generalitat acaba de nomenar per al càrrec de Comissionat pel traspàs de Rodalies a Pere Macias, que fins ara era, precisament, el coordinador de l’Oficina de Rodalies a Catalunya? No sé si ens prenen el pèl o són els més cínics del món, o les dues coses alhora. Pere Macias, a qui Pere Aragonès ha qualificat de «persona amb un talent, solidesa, experiència i una fidelitat a la Generalitat contrastades, especialment en la gestió del sistema ferroviari», fa cinc anys que gestiona Rodalies a Catalunya! A principis d’aquest any, quan li van preguntar si Rodalies funcionaria millor dintre de Ferrocarrils de la Generalitat, l’olotí Pere Macias va respondre que «és com comparar un CAP i un hospital. Gestionar el Metro o Ferrocarrils té el seu mèrit, però no té res a veure amb la complexitat de Rodalies». O sigui, desmentia, com sap tothom, que fos simplement un problema competencial.

Estaria bé que Ester Capella i la Generalitat es dediquessin a gestionar les moltes, i importants, competències que tenen, començant per l’entrada en funcionament de la targeta de transport T-Mobilitat. Porta deu anys de retard, i seria motiu d’escàndol en qualsevol país, menys a Catalunya, on l’agenda de la majoria dels mitjans de comunicació la marca la Generalitat, i aquest tema només es toca de puntetes, sense entrar-hi a fons, com tantes coses. El primer contracte data de 2014. A causa de l’opacitat de la Generalitat, es desconeix el cost real, però, en qualsevol cas, els 58 milions pels quals es va adjudicar el projecte s’han incrementat exponencialment. L’any 2021, ja es parlava de 115 milions i aquest estiu, segons va publicar El Periódico, ja s’havien invertit uns 160 milions d’euros. Podrien ser molts més. Aquí sí que s’hauria d’obrir una comissió d’investigació.

Subscriu-te per seguir llegint