Fantasmes digitals

Busco a Facebook el perfil de la noia assassinada en un cas de violència de gènere. En el perfil hi apareix ella i el seu (encara suposat) assassí abraçant-la en una posició una miqueta estranya i forçada. El braç amb què ell l’abraça està molt prop del coll. Com si l’obligués a això. Clar que ella, la víctima, no ha pogut canviar aquella foto ni tancar el seu perfil. La mort la va trobar molt abans.

El seu assassinat va succeir a la província de Girona fa ja més d’un any i va aixecar una gran commoció. Totes les evidències semblaven demostrar la culpabilitat del suposat assassí, en presó preventiva a l’espera del judici. La noia, amb més de seixanta ferides, va ser agredida sexualment amb un objecte tallant, causant-li talls de profunditat a l’interior de la vagina.

El perfil d’aquell cretí és diferent. A la foto només hi apareix ell, posant al millor estil fanfarró. Ella, la víctima, no apareix en cap de les seves fotos, sinó que hi torna a figurar ell, ensenyant la tauleta d’abdominals, enfilat en una moto d’alta cilindrada, passejant per una platja de la Costa Brava.

És sorprenent la quantitat d’història oculta darrera d’una simple foto de Facebook. I que aquesta pàgina, la de la noia, hagi estat utilitzada més aviat com un carnet de pertinença i que no passi res.

De vegades no ens arribem a adonar el gran abisme que hi ha entre una imatge i la realitat. Irrita, quan amb una dada que commou la teva sensibilitat apareixen anuncis d’articles que has estat buscant per comprar: una paella o una espelma nadalenca. Com si no fos possible sensibilitzar-se sense que et venguessin res.

Diuen que les xarxes socials són un gran cementiri, i que Facebook és el que més ànimes conté: més de 30 milions de comptes encara actius de persones mortes. Les xarxes són plenes de fantasmes digitals.

Internet no només ha canviat la nostra relació amb la mort, quan morim encara quedaran els nostres perfils en línia, sinó que ha tornat immortals les aparences que aquesta manté. Abans quan mories desapareixies. Ara no, ara continues allà. Aquesta noia assassinada roman abraçada amb el seu agressor, i és injust, ja que és possible que els seus familiars (sense claus d’accés) no aconsegueixin mai esborrar aquell perfil.

Donem permís al fet que usin les nostres dades fins i tot morts. I potser aquelles dades, que ja han estat utilitzades en la nostra contra quan estàvem vius, es burlen de la nostra pròpia tragèdia en el més enllà. No deixa de semblar-me increïble.

Subscriu-te per seguir llegint