Gasos amb efecte hivernacle i la indústria gironina

La lluita contra el canvi climàtic no està passant pel seu millor moment. Que un Premi Nobel de Física, com és Clauser afirmi que el planeta no està en perill, desafiant tot el discurs del panell d’experts de l’ONU, no és bon símptoma. Tampoc la Conferència de les Parts (coneguda per les sigles COP) que aquests estan celebrant a Dubai la seva reunió número vint-i-vuit dona massa esperances d’aconseguir un bon acord. Primer el lloc escollit (un país l’economia del qual està basada en el negoci dels combustibles fòssils), el mateix president de l’assemblea (un sultà que a més dirigeix una de les més importants companyies petrolieres del món) amb els seus discursos contradictoris i la posició més aviat freda de països grans productors de gasos d’efecte hivernacle (com Índia i Xina) no fan pensar en un bon resultat.

No obstant això, donat que la COP encara no ha acabat i en aquesta mena de reunions és característic l’adopció d’acords de darrera hora (cosa que a Catalunya coneixem molt bé, ja que ho practiquen els nostres polítics) prefereixo no arriscar i ja comentaré en un pròxim article com ha acabat tot. Penso que estem més a prop d’acordar quants anys podem no incomplir l’Acord de París de 2015 que fer tot el que calgui perquè la temperatura de la Terra estigui per sota (quant més, millor) dels 2ºC

La tesis àmpliament defensada pels científics (encara que amb veus discordants, sovint amb un enfocament molt personalista) és que l’increment de temperatura que amenaça el nostre actual sistema de vida, es deu a l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle (CO2 però també òxids de nitrogen i metà). El que s’ha de fer per evitar el desastre climàtic és molt clar: reduir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle. El com fer-ho ja és més discutible: potenciar l’ús d’energies renovables, reduir el consum energètic o bé una barreja de tot plegat, adaptada a la petita escala.

Si l’objectiu principal és reduir les emissions dels gasos que provoquen el canvi climàtic, el resultat és decebedor, es miri com es miri. Segons un nou informe de l’agència meteorològica de l’ONU, la mitjana mundial de diòxid de carboni en l’atmosfera el 2022 supera en un 50% el nivell preindustrial per primera vegada. L’informe destaca també que les concentracions de CO2 han continuat creixent sense que hi hagi senyals que aquesta tendència pugui revertir-se; les de metà també van créixer, i els nivells d’òxid nitrós (N2O) van marcar el major augment interanual registrat entre 2021 i 2022. Al conjunt de l’Estat, es va produir un increment de les emissions de CO2 d’1,7% en relació a les de l’any 1990 i encara estem 2,1% per damunt de les de 1990 (any de referència), quan segons l’objectiu europeu s’hauria d’haver reduït ja almenys un 20%.

El descobriment recent de nous grans jaciments de petroli i gas i la tendència a l’abaratiment dels combustibles fòssils (amb un encariment paral·lel i desmesurat dels elements necessaris per a construir aerogeneradors i cèl·lules fotovoltaiques) tampoc ajuda. Sembla fins i tot que la guerra d’Ucraïna, malauradament enquistada, ja no requereix cap esforç per l’abandonament immediat dels combustibles fòssils. No anem pas bé, ni a escala mundial, ni europea ni espanyola.

I a Catalunya, com ho tenim? Els números són tossuts i indiscutibles i ens situen a l’escamot de cua de totes les comunitats quant a percentatge d’energia renovable produït al sector elèctric. Recentment, s’han conegut dades d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle l’any 2021 de les empreses catalanes sotmeses al règim europeu de comerç de drets d’emissions, és a dir aquelles considerades més contaminants. A tot Catalunya n’hi ha 95. Aquest sector de la indústria catalana va generar l’any 2021 un 65% més de gasos d’efecte d’hivernacle dels que havia previst en els seus drets d’emissió.

Els sectors més contaminants són l’energètic, el químic i el del ciment. El mapa de distribució territorial d’aquestes empreses respon al que es pot esperar: es concentren sobretot a la conurbació de Barcelona i també al polígon petroquímic de Tarragona. En el cas de la demarcació de Girona, set empreses estan a la llista, que en conjunt van emetre quasi 200.000 Tm de CO2-equivalent l’any 202, un 15% del total de Catalunya. Es tracta d’empreses de diversos sectors, inclosa la cogeneració.

Seria interessant analitzar, que per raons d’espai ho deixo per un altre dia, si la gestió d’aquestes empreses gironines s’hauria de comprometre més en la sostenibilitat i en la reducció de gasos d’efecte hivernacle que confiar-ho tot a la construcció de grans macropolígons industrials de generació elèctrica al golf de Roses.

Ja ho diu la dita catalana: no es pot tocar campanes i anar a la processó.

Subscriu-te per seguir llegint