«Primum Non Nocere»

No contemplo la medicina (i, per extensió, la resta de professions sanitàries) sense una visió integral del pacient, en la qual pugui analitzar l’esfera biopsicosocial al llarg del temps com a eina per poder donar una orientació el més ajustada possible en el diagnòstic, pronòstic, tractament i seguiment.

Res d’això és possible si en una jornada atenem un número de pacients superior a les nostres capacitats. Com si d’una carrera de fins es tractés, que requereix d’una agilitat mental i d’una ràpida resposta davant els imprevistos del cos i la ment humans, així com del seu entorn.

Com a sanitaris; treballem amb un objectiu prioritari i fonamental, que és el de vetllar per la qualitat i la seguretat en l’atenció al pacient. La medicina requereix raonament. I raonar requereix temps i coneixement. El coneixement el tenim i de bon tros, però el temps no.

I en la relació metge-pacient no és possible aturar el temps, perquè els pacients tenen problemes de salut que requereixen una atenció longitudinal i accessible que un sistema sanitari saturat no pot garantir per molt que ho intenti.

Tornaria a escollir aquesta professió perquè, per mi, és la més maca. Per això demano que en tinguem cura. A ella i als seus professionals. És el camí per garantir l’atenció que volem.