Urnes i orinals

Tots sabem que les urnes s’utilitzen per contenir vots o les cendres resultants de la incineració i que un orinal és un recipient per a la recol·lecció d’orina o femta o vòmits. Sembla evident que la diferència principal rau en el seu ús i funció. Dit això, voldria dir que sempre he sentit fascinació pels orinals. Eren peces de metall o porcellana, amagades sota el llit, normalment amb un disseny harmoniós, fins i tot delicat i lluents com una patena, però destinats a acollir caques i pipís.

Hi ha alguna cosa en les urnes que no m’acaba d’agradar, ara s’utilitzen molt per acollir les cendres de les incineracions. Les altres, les destinades a rebre els vots en les eleccions, no són gens estètiques i són fràgils. Quan diposito el meu vot a cada convocatòria electoral, tinc una sensació d’alleujament similar a la que tinc quan descarrego les meves femtes i orins. També és cert que em quedo amb una sensació de tranquil·litat (com quan descarrego les meves necessitats fisiològiques) però esperant que el meu vot serveixi per alguna cosa positiva. Darrerament els resultats de les eleccions tan a Espanya com a Catalunya són una mica decebedors doncs mostren desunió i incapacitat per arribar a acords que resolguin els problemes del dia a dia de les persones. Ja no tinc tan clar quina és la diferència entra urnes i orinals. Em pregunto si hi ha gent que orina a les urnes al desfogar el seu rebuig al sistema amb butlletes nul·les, irreverents o votant deliberadament a qui pot fer mal al sistema. Potser és la resposta del que vota obligat o enganyat per polítics desaprensius que menteixen o simplement defensen el que només els beneficia a ells.

Crec que tots tenim clares les diferencies entre urnes i orinals, però potser hi ha gent que voldria utilitzar les urnes com a orinals i fins i tot hi ha els que usen l’orinal com a urna. Em pregunto si a Espanya i a Catalunya no estem patint manca de rigor, mandra i mesquinesa, indolència i covardia que transmeten neguit, engany, desmoralització i confusió. Si ningú en política sap explicar amb claredat què proposa, com fer-ho realitat i amb quins recursos, com es transmetran valors, principis i el necessari progrés social?

En un conegut aforisme, el crític Karl Kraus escrivia de les urnes i els orinals: «Adolf Loos (audaç arquitecte vienès del nou-cents) i jo, ell al peu de la lletra, jo mitjançant el llenguatge, ens hem limitat a mostrar que existeix una diferència entre un orinal i una urna, i que només a partir d’aquesta diferència s’obre un espai per a la cultura. Però els altres, es divideixen entre els que utilitzen les urnes com a orinals i els que utilitzen els orinals com a urnes» (La tarea del artista: contra la desidia ética y estética, traducció de Miguel Catalán, Casimiro Libros, Madrid, 2011).

No estaria malament recordar que després de la madura democràcia de la postguerra, a Itàlia es va permetre un Berlusconi. Martin Luther King alertava: «No hem d’oblidar que tot el que Adolf Hitler va fer a Alemanya va ser legal després del resultat reflectit a les urnes». El neoliberalisme serà totalitari quan les urnes s’hagin convertit en orinals i els orinals en urnes.

Subscriu-te per seguir llegint