Sánchez i Feijóo pacten una Espanya tutelada

L’esperit nadalenc no ha contagiat el Congrés. S’adverteix una certa saturació de la política de confrontació, perquè la teòrica cimera entre Pedro Sánchez i Núñez Feijóo ha estat callada per la cridòria de la Loteria. El líder del PP es va sotmetre a la supremacia de l’atzar, en valorar la trobada en termes que «a Espanya no li ha tocat la Grossa, que està reservada per als socis del Govern i per a l’independentisme». Massa obvi. Gairebé és innecessari continuar, perquè la frase «m’ha dit que no» declinada en una dotzena d’ocasions resumeix la trobada als llavis de l’interlocutor a l’oposició.

La urgència d’un diàleg no pot competir amb els premis ficticis que promet l’atzar nadalenc. La reunió es va concretar des de la certesa que se saldaria sense pactes rellevants. Només cal contemplar les cinc cauteles establertes per extirpar una paraula ofensiva de la Constitució, que podria incórrer actualment en delicte d’odi, per introduir el terme «discapacitats». La substitució és tan evident com imprecís el recorregut acordat per abordar-la.

La població prefereix la ruleta lotera a «tornar a l’Estat de Dret», on el polític més votat a les últimes eleccions generals col·loca el seu país sencer fora de la llei. La sorpresa evoluciona a estupor, quan la idea més innovadora de Feijóo està copiada de Puigdemont. Consisteix a col·locar el seu estimat país fora del «constitucionalisme» sota la tutela de la Unió Europea. Acostar-se a la mediació per renovar el caduc i caducat Consell General del Poder de Judicial suposa un comportament mimètic respecte a les negociacions entre PSOE i Junts/ERC.

Sánchez i Feijóo pacten una Espanya tutelada per mediadors. Tot seguit, el líder popular denigra diverses vegades la intermediació de Ginebra amb l’independentisme català, que acaba de plagiar. Per descomptat, el seu mediador favorit és un comissari conservador, que contraposa a «un salvadorenc» en una comparació clarament xenòfoba. En qualsevol cas, la renovació del Consell General podrit no adquirirà a les tertúlies ni la rellevància d’un partit de Segona Divisió. No hi haurà manifestacions a Ferraz ni a Colón per l’Administració de Justícia, al marge dels mediadors que els adjuntin.

Un tràmit tan rutinari com la trobada entre el president del Govern i el líder de l’oposició reclama l’expectació d’un derbi excepcional. Adquireix perfils d’assumpte d’Estat, amb dret o sense. A l’observar que les postures a favor o contra la llei d’amnistia es reprodueixen sense canvis amb l’entrada a Telefónica, l’enfrontament PP/PSOE s’encarrila cap al sainet. El front patriòtic es mobilitza perquè els saudites controlin sense obstacles molestos una empresa clau de l’engranatge nacional. Tot seguit, imposa un mediador estranger per resoldre els problemes interns.

L’excepcionalitat de la trobada Sánchez/Feijóo, on el segon ressenya que no s’ha previst la continuïtat de la cita, il·lustra sobre la precarietat institucional amb més claredat que el memorial de greuges mutus. El líder del PP ho dirà al president del Govern al carrer. Obliden que la rivalitat fructífera entre Nadal i Federer no ve entorpida per la seva cordial relació personal, i el mateix passa amb el Reial Madrid i el Barça. L’oposició i el Govern comparteixen negoci, i val més que tots dos surtin beneficiats de l’empresa. A propòsit, el Congrés com a seu de la reunió no iguala els dos contendents, perquè el fulgor presidencial comporta el privilegi que sempre juga en camp propi. Excepte quan accepta mediadors.

Sánchez és la gran oportunitat de Feijóo per arribar a la Moncloa en un termini prudencial. L’aspirant s’hauria de refiar més del president del Govern, en qui no adverteix «voluntat de rectificació», que d’un PP disposat a entregar el seu cap al menor contratemps. Per això el cap de l’oposició hauria d’haver exigit una reunió a La Moncloa, la residència ocasional del socialista i aspiracional del conservador. Al resignar-se a una cita a la seu legislativa, el líder del PP semblava resignar-se que mai trepitjarà la terra promesa del palau presidencial.

La cimera habita un terreny imprecís perquè, durant un lapse imprecís, Sánchez continuarà governant i Feijóo se seguirà escandalitzant. Tot i el tracte ambigu que s’entesten a dispensar els equidistants, un manté la presidència i un altre la derrota, el primer candidat que guanya en escons i perd la investidura. En la pròpia versió, Feijóo és l’únic espanyol que es va negar a ser president del Govern. Amb un altre avantatge en el terreny de la imatge per a Sánchez, que mai no exercirà de cap de l’oposició en una eventual presidència de Feijóo.

Subscriu-te per seguir llegint