Any Nou

La pel·lícula 2001: una odissea de l’espai es va estrenar l’any 1968. Jo la vaig veure deu anys després en un club de barri. Em va fascinar que, segons la pel·lícula, el 2001 una nau espacial viatgés a Júpiter. El 1978 especular amb el 2001 semblava una cosa tan inassolible i llunyana com el planeta en qüestió. El meu pare em va ajudar amb el compte: si jo tenia cinc anys, el 2001, quan l’home viatgés a Júpiter, jo ja seria un vell de vint-i-quatre.

A Retorn al futur 2, pel·lícula que vaig veure d’adolescent amb els meus amics de l’institut, el científic Doc Brown porta Marty McFly al 2015 per a «arreglar» el demà. La pel·lícula es va estrenar el 1989, quan jo en tenia setze. Aquesta vegada vaig poder fer jo mateix el compte: l’any 2015 en tindria ni més ni menys que 38. No podia concebre com seria la meva vida en un món tan llunyà. Llavors sí que seria un ancià!

Jo encara era un adolescent argentí i no em podria imaginar casat i amb dos fills vivint a l’estranger en una ciutat com Girona, parlant català, escrivint en el mateix idioma una columna per a un diari. El temps avança tan de pressa que en la meva actual situació, ja he superat la barrera dels cinquanta, enyoro el 2015 com la llarga temporada d’una segona joventut.

Quan algun dels pares en una sobretaula parla de la categoria a la qual pertanyen els seus fills en algun esport, m’adono que són de 2011 o 2012, i em sembla increïble que hi hagi gent nascuda en aquests anys i que no siguin unes criatures de pit. Causa impressió veure fotos de quan era petit: són en blanc i negre!

Quina il·lusió tan gran són les dates! Només en els aniversaris i per Any Nou, com en els funerals, pensem en el temps. Canviar d’any és una convenció de l’almanac que, alhora, ens obliga a meditar en l’encertat que era el mite en el qual Cronos es menjava als seus fills com a simples canapès. Com en som de fugaços. Avui diumenge 31 de desembre, últim dia de 2023, una part de nosaltres (ho vulguem o no) pensa en tot això.

La vigília de l’Any Nou repetim les promeses i desitjos dels nostres ancestres, com els qui vindran repetiran les nostres. Comptem els últims minuts veient les campanes a TV3, mengem el raïm, fem un brindis. Alguns maleeixen l’any que se’n va anar. A uns altres, en canvi, els toca fer balanç, prometre la dieta o deixar de fumar.

Hauríem d’emprar aquesta fugacitat de la qual ens n’adonem els 31 de desembre per aprofitar millor els dies que vindran. El demà mai no està escrit. Que el temps no se’ns mengi sense haver viscut. Feliç any nou!

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint