Dues noves tradicions catalanes per Cap d’Any

A les tradicions nadalenques que tots hem conegut des de la nostra infància, i que el nostre govern ara vol reconvertir en solstici d’hivern, en els últims temps se n’hi han afegit dos de noves per celebrar el canvi d’any: la Grossa que mai toca i la xenofòbia per l’origen dels pares dels primers nadons de l’any.

1. Per molt que la seva promotora, Elsa Artadi, aquella política que estava destinada a ser-ho tot i que va desaparèixer d’un dia per l’altre, proclamés el dia de la seva presentació (any 2013) que la Grossa de Cap d’Any «és un sorteig amb entitat pròpia», no cal ser cap expert per veure que era una còpia calcada del tradicional sorteig espanyol del 22 de desembre. De la loteria catalana, aquest any només s’han venut dues butlletes de les cinquanta del primer premi i divuit del segon. S’han repartit més milions amb els set cupons de l’ONCE venuts al quiosc del Trueta de Girona (2,8 milions d’euros) que amb el total dels dos primers premis de la loteria de la Generalitat (1.570.000 euros). No és la primera vegada que passa. En el segon sorteig de la història, l’any 2014, el primer premi va quedar desert, no es va vendre ni una butlleta. Malgrat tot, aprofitant el corrent del procés, van incorporar la Grossa de Sant Jordi i després la de la Diada, unes loteries que desconec si toquen a o no, perquè normalment no donen a conèixer els llocs on suposadament han caigut els premis, la qual cosa fa de mal pensar. Si la gent, vanament, aposta en loteria és perquè somia que li tocarà un gran premi. Per això, prefereixen l’Euromillones, la Primitiva o la Grossa de Nadal. I la Generalitat, per molt que vulgui, no pot competir davant aquests sortejos, és com allargar més els peus que els llençols.

2. La xenofòbia uneix cada any per aquestes dates els ultres espanyols i els catalans. Així, el dia d’Any Nou, mentre la majoria de la gent es recuperava de la ressaca o contemplava el concert de Viena, hi havia gent com Alberto Tarradas (diputat de Vox) i Sílvia Orriols (alcaldessa de Ripoll per Aliança Catalana) que s’entretenien escrivint tuits xenòfobs perquè els primers nadons de l’any a les diferents zones de Catalunya són fills de pares migrants. Tarradas va escriure que «el primer nadó «gironí» d’aquest 2024 no és gironí. De hecho, prácticamente ninguno de los primeros bebés en nacer en Cataluña son catalanes. La inmigración acabará con nuestra identidad y cultura». I Orriols que «si els diners que es fan servir per subvencionar i potenciar la substitució demogràfica i cultural del nostre poble, es fessin servir per incentivar les famílies nombroses autòctones, el primer nadó de l’any tornaria a ser del país».

Orriols és ja una veterana en l’historial d’aquests tuits de l’1 de gener. L’any passat va escriure: «No és pas català tothom que viu, treballa o cobra subsidis aquí. Ser català és alguna cosa més, que posar els peus o les grapes damunt Catalunya. ‪#SalvemCatalunya».‬ He citat Tarradas i Orriols per les seves responsabilitats polítiques, però no són els únics. Posa els pèls de punta veure el grau de xenofòbia que circula per les xarxes socials el dia d’Any Nou des que la majoria dels primers nadons són fills de pares migrants, com passa també en altres comunitats espanyoles. S’ha de ser molt miserable per posar les fotos dels pares i els seus fills amb insults racistes i xenòfobs en un dels dies més feliços per a qualsevol família. Fa basarda llegir-los. Segueixen les passes la ultradreta francesa, on el partit de Marine le Pen es dedica a assenyalar les persones que no tenen vuit cognoms francesos, com titulava a portada el diari Liberation dimarts passat: «Extrema dreta: Noms francesos, una idea fixa per a idees ràncies» Sembla que hagi passat un segle d’aquella campanya del «Volem acollir» del 2017 per vendre que Catalunya, en contrast amb Espanya, era terra acollidora. «Casa nostra, casa vostra» deia Carles Puigdemont amb aquesta hipocresia tan pròpia del nacionalisme. Ara, una vegada s’han tret les mascaretes, amb Sílvia Orriols marcant el pas i JxCat abraçant darrerament algunes de les seves propostes en immigració, la pròxima campanya electoral catalana promet ser molt entretinguda.

Subscriu-te per seguir llegint