Coses de parquímetres

L’Espai Gironès era ple com un ou, hi havia cua per entrar al pàrquing i la millor opció va acabar sent deixar el cotxe a la zona blava o verda, no recordo el color, d’allà a prop. I aleshores vaig tenir la confirmació d’allò que sovint havia pensat: que els parquímetres no estan fets per a gent normal i que no ho entenc. Perquè allà, fent filera per pagar, barallant-nos amb l’aparell, vam acabar sent uns quants, o sigui que no només és un problema meu. De debò que calen tants botons?. Qui digui que avui s’ha perdut la solidaritat entre els uns i els altres s’equivoca. Davant d’un parquímetre ens ajudem entre tots, perquè som tots iguals davant la llei... i d’una andròmina d’aquestes.

A Salt no calia posar la matrícula, i després de donar-hi unes quantes voltes, va acabar sortint el maleït tiquet. A Girona a la zona blava tampoc cal posar-hi les dades del cotxe, però a la verda sí, i allà comencen els problemes. A Bonastruc de Porta o davant l’antiga Sala de Ball he aconseguit pagar amb targeta però amb monedes, mai. Tampoc soc l’únic perquè sovint et trobes gent que et pregunta si saps com va, o com es fa per anul·lar denúncia. Coses de parquímetres.

Ara a Girona també ha canviat l’app per poder abonar la tarifa on-line, sense necessitat d’acostar-te a l’expenedor. Veurem també si és per a ments privilegiades.  

Subscriu-te per seguir llegint