Pobles i ciutats: de què estem parlant?

Des de fa molts anys, a casa vivim a cavall de Barcelona i Santa Cristina d’Aro. Estem molt a gust tan en un lloc com en l’altre. De la ciutat en trèiem uns satisfaccions i uns beneficis, del poble uns altres. Avui dia hi ha milers de catalans que comparteixen la vida entra la ciutat i algun poble. L’any passat, amb una colla de vells i bons amics, ens vam preguntar que és el que fa tan diferent la vida al poble de la de ciutat, o potser dit de manera més directa, en què es diferencien els pobles de les ciutats?

Després de donar-li voltes i cercar en llibres (i en la intel·ligència artificial) els meus dubtes es van resoldre al llegir «Tiempos líquidos» d’en Zygmunt Bauman. En el capítol 4 «Separados, pero juntos» Bauman explica que la diferència rau en tres elements: la densitat de població, les taxes d’interacció i les taxes de comunicació. De fet aquests tres criteris estan vinculats entre si doncs és la densitat poblacional la que imposa les taxes d’interacció entre les persones i fa necessària una extensa i eficient xarxa de comunicacions. Es considera que una ciutat ha de tenir una població d’almenys 50.000 habitants i més de 1.500 habitants per quilòmetre quadrat. En conseqüència, aquests tres criteris son relativament més alts en les ciutats que en els pobles i aquests són l’origen dels inconvenients i avantatges de viure en pobles o ciutats.

Al final, és obvi per a mi que la diferència entre pobles i ciutats es reflecteix en una estil de vida. L’estil de vida a un poble tendeix a ser més relaxat i centrat en la comunitat i el paisatge. La gent està més en contacte amb la natura i normalment hi ha una relació més estreta entre les seves gents. En canvi a la ciutat l’estil de vida acostuma a ser més ràpid, trepidant i cosmopolita i les persones van més a la seva. Les ciutats ofereixen una gamma més àmplia d’activitats culturals, socials i d’entreteniment. Òbviament, hi ha moltes més diferències tan a nivell econòmic, com social i d’infraestructures. A més a més, aquestes diferències poden variar segons la regió i el país, ja que la definició i les característiques de pobles i ciutats poden tenir matisos culturals i geogràfics molt diversos.

Un element sorprenen és que l’origen de les ciutats va ser el protegir-se dels perills externs i generar seguretat als seus habitants. Les muralles eren l’element definitori de les ciutats que protegia als habitants que hi vivien. Avui, la situació s’ha invertit: les ciutats acullen la inseguretat i una sèrie de perills que no es donen als pobles. Les fonts de perills i inseguretat que abans es trobaven fora de la ciutat, ara s’han traslladat al cor de les àrees urbanes: violència, accidents, accessos infranquejables, edificis cada cop més sotmesos a vigilància i mesures de seguretat, càmeres al carrer, etc. Podríem dir que cada cop més, els habitatges i edificis de les grans ciutats serveixen bàsicament per a protegir a llurs habitants i no pas per integrar a les persones de la comunitat. No és estrany doncs, que molts jubilats i no jubilats de la ciutat decideixin establir-se als pobles.

Finalment voldria comentar un fenomen que va accentuant-se arreu del món: la evolució de la identitat a pobles i ciutats. Molts investigadors socials han observat que la fractura o separació entra pobles i ciutats s’expressa en termes de identitat. Per una banda la identitat de l’urbanita està cada cop més internacionalitzada com a conseqüència de les comunicacions telemàtiques i dels diferents tipus de transport. Són identitats més diluïdes, heterogènies i cada cop més diferenciades de la identitat de les persones als pobles. Sembla doncs, que la fragmentació dels sistemes locals petits fomenta la utilització de la identitat per defendre llurs interessos i maneres de viure.

No vull acabar aquest grapat de comentaris, sens expressar el meu desig de que les interaccions entre pobles i ciutats no es polaritzin més i que els intercanvis entre uns i altres siguin cada cop més satisfactoris i fructífers per les dues realitats poblacionals: pobles i ciutats. 

Subscriu-te per seguir llegint