Hora dels adéus

Cal tenir molt present el record d’Alfons M. Thió de Pol, ara que ens ha deixat. El seu nom va lligat íntimament a l’obra pública de la supressió dels tres passos a nivell ferroviaris a Girona, situats a ronda Ferran Puig, carrer de Santa Eugènia i carretera de Santa Coloma de Farners. Va ser una realització que ja ha estat comparada amb aquella obra gironina de l’enderroc de les muralles, aquell altre segle. Alfons M. Thió va ser l’enginyer que va idear aquella supressió: el Ministeri d’Obres Públiques, Madrid, va fer-ne l’aprovació el setembre del 1969. El «pas elevat» va eliminar aquella barrera del terraplè, que mesurava 2,386 km. Les noves generacions, que no han conegut aquella situació d’entrebanc en què es trobava Girona, no poden apreciar bé el valor capital d’aquella obra; la curiositat ara permet veure’n unes fotos, ja groguenques. Hi ha un detall, de gran satisfacció gironina, i és que d’aquella obra, en el Ministeri varen estimar degudament la seva paternitat i sempre es va nomenar i enregistrar com a «Plan Thió».

La personalitat i els valors del nostre recordat no s’acaben en la seva categoria professional estricte sinó que cal observar la seva vocació de ciutadà participatiu, de dirigent compromès. Destaquem, per exemple, la seva trajectòria a l’associació «Aules d’Extensió Universitària per a la gent gran». En el seu dia Alfons M. Thió va ser-ne director, formant part d’un equip selecte que, juntament amb l’alta fidelitat dels seus auditoris, s’han guanyat l’honor de ser l’associació cultural més veterana de la ciutat.

Disposat a aprofundir en el camp tècnic, va assumir el compromís polític en aquella nova democràcia, en el seu dia, ocupant diversos afers de responsabilitat en el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Mentrestant Alfons M. Thió no deixava de fer-se present en el fet més privat, més personal, no tan públic, com són els àmbits eclesials i assistencials, aquelles parcel·les on –sempre que es dona un cop de mà– pren sentit aquella exaltació bíblica: «que en són, de bells, sobre les muntanyes els peus del missatger de bones noves». Alfons M. Thió és una personalitat que encaixava modèlicament en aquell ideal de ciutadania que als gironins ens agrada llegir a l’obra escrita per Carles Rahola.

En aquests últims anys els qui regeixen la ciutat de Girona no acostumen a fer memòria d’aquells ciutadans que mereixen ser recordats. Aquí mateix pot morir un il·lustre cronista oficial de la ciutat, o un gran periodista lluitador dels anys més difícils, o un entranyable creador i director d’arts escèniques, entre molts altres ciutadans treballadors de la diversitat, igualment dignes de ser recordats, i aquells seus noms, autors i treballadors d’unes genuïnes aportacions, van a l’oblit més profund. Amb aquestes maneres no es construeix aquella urbs, aquella civis , que les civilitzacions mil·lenàries ens varen ensenyar. Així no es mereix el títol de ciutat educadora.

Girona, la ciutat, el pinyol de la ciutadania que cal treballar sempre, i ensenyar-la, ha de tenir molt present aquesta pèrdua del gironí Alfons M. Thió de Pol i promoure un record perdurable i divulgador de la seva personalitat.

Quedem-nos amb aquella esperança que transmet el final del cant dels adeus: «el cercle refarem i fins potser serà més gran».

Subscriu-te per seguir llegint