Bitllet d’anada

L’escenari es redueix a l’escala d’un edifici de Barcelona. Una parella de joves turistes, ulleres de sol, un «I love Barcelona» a la samarreta, puja amb una maleta de rodes disposats a gaudir de la ciutat, una de les capitals més importants del Mediterrani. En la mateixa escala una parella d’ancians, els rostres capcots, baixen amb les seves maletes. La parella de turistes apareix en color, els ancians en blanc i negre. Per un segon, la dona jove mira als vells deixar l’edifici.

La imatge, de l’il·lustrador Andreu Zaragoza, va ser fa poc portada de The Barcelonian, un projecte col·lectiu d’il·lustració que a través de les portades d’una revista ret homenatge a la mítica The New Yorker americana. La seva connotació, amb un dibuix tan simple, sense dir res més, resulta demolidora. Els turistes ocupen la ciutat obligant als ciutadans de sempre a un llarg adéu. El fenomen no és només de la capital catalana. Una cosa similar està succeint en la totalitat de la província de Girona.

Es venen pisos a preus astronòmics, en la seva major part a estrangers. Segons les dades, van ser aquests els que van portar a terme el 30% de les compravendes d’habitatges a Girona en l’últim trimestre del 2023, la cinquena major taxa de tot l’Estat. Traslladat en números absoluts, suposa que en aquest període els estrangers van fer 983 de les 3.185 operacions que es van registrar a la demarcació. No és una cosa nova. És una tendència de fa temps en tota la demarcació gironina.

És cert que la gentrificació significa una rentada de cara de molts barris. Després de la compra, es remodelen les cases i pisos, arriben els negocis cars, els restaurants de pedigrí elevat. Però també és cert que els qui l’habitaven ja no poden gaudir del mateix a no ser de visita, perquè l’oferta i la demanda els han expulsat. Arriba la inversió, però també la pèrdua d’identitat cultural, l’increment de les desigualtats, que són tan sols alguns dels seus efectes secundaris.

Preocupa que ens veiem forçats a sortir de les ciutats i viure en l’extraradi, no només pels preus de venda, sinó per les pujades del lloguer, que a Girona marquen tendència. Preocupa que les ciutats deixin de ser dels locals i que els preus ens acabin desallotjant. Potser és hora que les autoritats comencin a pensar en polítiques contra la gentrificació, abans que la mateixa ens acabi donant el definitiu bitllet d’anada.

Subscriu-te per seguir llegint