Jordi Dorca, un «bastard» mal documentat

A les nostres habituals visites a les biblioteques municipals, procurem estar al dia de les novetats, tenint especial cura amb els llibres que tracten la temàtica local, publicats per ajuntaments, Diputació o editorials gironines.

En una de les darreres anades a la Rahola ens vàrem topar amb un llibre, El cinema, editat dins la magnífica col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, publicada per la Diputació. Estem parlant d’un text elaborat per Jordi Dorca i Costa, responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona a qui la corporació supramunicipal va encarregar un volum dedicat a glossar, al llarg dels anys, l’activitat cinematogràfica a les nostres comarques.

El llibre tracta en trenta vuit capítols la temàtica des de diverses vessants d’una manera plana i entenedora, però ens han cridat l’atenció els oblits o el desconeixement que l’autor demostra tenir sobre algunes matèries que particularment ens semblen prou importants. En concret, pensem, per exemple, en el fet que l’autor no esmenti al documentalista Jordi Bosch i Mollera, amic i estret col·laborador del cineasta Antoni Varés i Martinell. El polifacètic doctor Bosch va cedir la seva producció (16 films) a l’Arxiu Municipal de Girona. El que vol dir que, per poca recerca que l’autor hagués fet, (a més té entrada a la Viquipèdia), s’hauria d’haver topat amb aquest personatge que a principis dels anys 60, va documentar gràficament l’exposició de flors, les inundacions, la gran nevada del 63, la processó de corpus, les festes de primavera de Palafrugell,... amb Antoni Varés, varen filmar a l’ensems, en aquella època, amb els pocs mitjans que tenien, fins i tot una intervenció quirúrgica.

Jordi Bosch va ser membre del jurat de diversos festivals cinematogràfics i va ser guardonat en diferents certàmens. Ell estava particularment orgullós del premi al millor film de super-8 sonoritzat que va obtenir amb la seva producció Kurkuya.

Tant Jordi Bosch com Antoni Varés varen ser presidents de l’AFICG (Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona), una associació cabdal per entendre l’activitat que al voltant del setè art hi va haver, durant la llarga nit del franquisme, a la ciutat de Girona. A l’AFICG Jordi Dorca no li dedica cap capítol, l’obvia a la cronologia i només la cita d’esquitllentes a la pàgina 19.

En l’apartat del llibre que l’autor dedica als cineclubs, Dorca i Costa parla dels de Blanes, Vidreres, Palamós, Torroella, Olot, Ribas de Freser, Figueres, Cassà i Bescanó. No dubtem de la importància i transcendència que aquests tenen o varen tenir en els seus respectius pobles i ciutats, però trobem incomprensible que l’investigador s’oblidi precisament del de Girona. Per donar només una dada direm que, entre 1954 i 1983 l’AFICG, que també té entrada a la Viquipèdia, va arribar a tenir, en alguns períodes, més de 1.000 associats.

Ens costa d’entendre que un «bastard» com Jordi Dorca, historiador llicenciat per la Universitat de Girona i avesat crític de cinema, no hagi trobat cap dels 129 butlletins de l’AFICG que hi ha dipositats a la secció de premsa digitalitzada de l’Arxiu Municipal de Girona i que desconegui el treball publicat per l’ajuntament de l’immortal ciutat, en el qual Fina Navarrete desgrana amb tot luxe de detalls la trajectòria de l’AFICG. Diu l’autora en aquest llibre: «La història de la fotografia i la cinematografia amateur a la ciutat de Girona durant la segona meitat del segle XX, no es podria traçar sense parlar de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província, coneguda popularment com l’AFICG».

Aquesta entitat estructurava la seva activitat al voltant de tres eixos principals: la secció fotogràfica, la cinematogràfica i el cineclub. Sent president de l’AFICG el doctor Jordi Bosch i Mollera, l’entitat va convocar l’anomenat concurs nacional de cinema amateur Antoni Varés. Aquest certamen que es va començar a celebrar l’any 1967, tenia lloc en el marc de les Fires i Festes de Sant Narcís i lliurava al guanyador, una peça escultòrica de l’imaginaire gironí Francesc Torres Monsó.

El prestigi que s’ha guanyat la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, al llarg dels anys, amb gairebé 225 títols publicats, mereix un respecte i no es pot permetre que especialistes consumats com és el cas de l’autor del llibre El cinema, tinguin lapsus catedralicis com els que acabem d’esmentar. D’altra banda, estaria molt bé que des de la direcció de la col·lecció, abans d’editar un nou llibre, es vetllés per la rigorositat dels treballs que es publiquen.

Per acabar, voldria aclarir que no tenim res contra Jordi Dorca i Costa, un llicenciat que més enllà d’aquesta discrepància puntual, ni tenim el gust de conèixer ni, de cap manera, volem qüestionar la seva vàlua professional. El fet que l’anomenem «bastard» en aquest article, és perquè, tal com figura a la contraportada del llibre El cinema, publicat per la Diputació, dins la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona, en Jordi Dorca i Costa forma part i escriu crítica cinematogràfica i televisiva en un blog anomenat Els bastards, adscrit a El Punt Avui.

Subscriu-te per seguir llegint