Quim Curbet entra a l'Olimp dels grans escriptors gironins

L’interessant lectura de Cròniques de Trístia, el darrer llibre publicat per en Quim Curbet, m’ha fet reflexionar sobre alguns textos de referència que estan inspirats en el rerafons mític/literari de Girona.

Sense parlar mai de la ciutat d’una forma oberta, el text remet, diu l’autor "a un exercici literari, no pas nostàlgic, però sí ple de recança i també d’ironia, que reviu el món de la postguerra i el franquisme".

El llibre d’en Curbet entronca, de totes totes, amb un seguit de textos que ja sigui en forma d’assajos, novel·les, contes, cròniques... al llarg dels anys s’han publicat expressant el batec de la ciutat des de sensibilitats molt diverses, inspirant-se en la Girona mil·lenària i levítica, els setges, les riuades, els convents, la catedral, les muralles i casernes, les flors,..

El primer que ens ve a la memòria és de Benito Pérez Galdós que va incloure Gerona en els seus Episodios Nacionales.

Un escriptor de referència és P. Bertrana autor d’El vagabund, Proses bàrbares i de la indefugible novel·la Josafat. Un il·lustre literat que ha escrit sobre la ciutat és J. Ruyra. L’autor del carrer Sant Josep va publicar La fi del món a Girona, un conte fantàstic i apocalíptic en el que retrata algunes experiències viscudes a la vila.

Un altre dels grans que ha deixat la seva petja literària és Josep Pla en el seu deliciós Girona, un llibre de records, un text irònic en el que fa una crítica molt divertida a les classes dirigents, tant civils com eclesiàstiques.

De l’època de la República, destacarem tres autors de culte, M. de Palol, C. Rahola i Planes Mundet, que tenia el carnet número 1 del Grup. Encara el recordem en el període de la dictadura, quan regentava una petita llibreria en el carrer del Pavo on hi distribuïa, de sota mà, llibres desafectes al règim. Aquell temps, a recer de la llibreria, vaig fer amistat amb els artistes I. Vicens i P. Colomer. D’en Planes també recordo que em convidà a participar l’any 1978, a la presentació del seu llibre Fruir fruitar, un catàleg de personatges, situacions i actituds que conformen una novel·la de més de 600 pàgines, intimista, existencialista i moralitzant. Aquell dia vaig compartir escenari amb en F. Ferrer, en Ll. M. de Puig i amb el sorneguer M. Bonmatí, un patrici gironí amant de la bona taula, que no s’estava de dir que el seu ventre era un cementiri de llagostes.

De tots els que han escrit sobre la ciutat, segurament el que ha venut més, amb diferència, és J. M. Gironella, autor d’una trilogia que ho va petar a les llibreries. L’escriptor de Darnius, que en els seus darrers anys col·laborava en el DdG, no es va sentir mai reconegut per la ciutat que sempre el va considerar un escriptor franquista. En les seves novel·les, Girona hi surt retratada, a l’època de la postguerra, com una grisa capital de província espanyola. Los cipreses creen en Dios fou una novel·la molt qüestionada que desfermà una viva polèmica, fet que afavorí que, al capdavall, fos un esclatant èxit de vendes.

El llibre va rebre crítiques des de l’esquerra, però també des de la dreta més reaccionària i tradicionalista, el que va motivar que, fins i tot, un membre actiu de l’Ejército Azul de Fátima, l’inefable Mn. Martirià Brunsó (Mirián del Lago) escrigués una rèplica que portà cua (Los cipreses que maldijo el diablo).

Per contrastar direm que, una mica més tard, Carmen Alcalde, la primera directora de Presència, va publicar, també en castellà, Cartas a Lilith, un dels primers llibres desacomplexadament feministes que s’editaren a l’estat. Cal dir que Cartes a Lilith ha estat reeditat recentment, ara en català, per Llibres del Segle en una traducció acurada feta per Daniel Bonaventura amb postfaci de Josep Clara.

Aprofitant l’escletxa que va obrir la llei Fraga (de premsa) N. J. Aragó, J. M. Casero, J. Guillamet i P. Pujadas escrigueren l’imprescindible Girona grisa i negra i J. Ministral Girona petita i delicada. Ja en el segle XXI aparegueren nous títols que val la pena llegir com ara Cera de M. Pairolí o La gàbia d’or del bisbalenc A. Puigverd. Aquest darrer llibre va reeixir en part per culpa meva, atès que vaig fer córrer un diccionari que desvetllava el nom real dels personatges que l’autor amagava a la novel·la amb àlies literaris.

En un altre ordre de coses, en l’àmbit que podríem anomenar de sàtira antinadalista, destaca Històries de l’Immortal un text parit per en C. Teixidor i en Quim Torra (l’empresari fruiter, no confondre amb el President). Aquest darrer autor, també publicà l’any 2005 Girona Ensisa, un llibre que va acabar sent retirat del mercat arran d’uns problemes que sorgiren amb unes fotografies.

Menció a part mereix la nombrosa bibliografia històrico-literària del periodista N. J. Aragó, dels historiadors J. Clara, Quim Nadal, Ll. Costa i R. Alberch, així com l’obra dels poetes N. Comadira, J. Tarrés i més recentment de M. Riera. No volem oblidar-nos tampoc de les llegendes d’en C. Vivó, ni de l’Helios, contra la dictadura amb humor (Pujadas/Soler). Volem deixar constància de la bona feina duta a terme per Pep Vila, Damià Bardera, Jordi Arbonés, Quim Español, Patrice Chaplin, Miquel Fañanàs... i de la gran tasca que ha fet la Fundació Valvi reeditant alguns dels clàssics gironins.

Retornant a l’origen de l’article, direm que en Quim Curbet gran fotògraf, escriptor, poeta i en algunes èpoques columnista de premsa, ha publicat almenys set llibres de temàtica gironina i aquest vuitè, Cròniques de Trístia, és de lectura obligada per a tots els qui estimem la ciutat. És un gaudi llegir-lo pel seu bon estil, ironia i humor velat. El seu renovat gironisme surrealista de postguerra beu de la tradició més genuïna de molts dels autors citats i entronca directament amb escriptors consagrats de la literatura universal com ara Txèkhov, Borges o Bernhard que s’agermanen a través de la mirada d’un immens, inquisitiu i anàrquic gat negre que, en un dibuix del mateix autor, inclòs en el darrer capítol del llibre, va per davant de la silueta d’en Quim Curbet marcant-li el sentit de les seves passes.

Subscriu-te per seguir llegint