Fraga i Yolanda a la platja

Des de la capbussada d’en Fraga a Palomares que no es veia a Espanya un polític tan audaç i amb tan poca estima per la pròpia vida com Yolanda Díaz recollint un pèl·let en una platja gallega. Exagero, potser van ser dos pèl·lets -em perdonaran que em descomptés-, com potser van ser dos la bombes atòmiques caigudes a la costa d’Almeria el 1966. Han hagut de passar gairebé seixanta anys perquè un espanyol, espanyola en aquest cas, recordés al món la intrepidesa de la raça hispana. Gallecs havien de ser tots dos, d’aquesta terra que tants fills ha lliurat a la mar. Cert és que Fraga es va mullar lleument el melic i Yolanda Díaz ni tan sols això, però tots dos demostren que, quan és necessari, un gallec arrisca la pell per a salvaguardar la mar, què coi, que ja n’hi ha prou de dir-ne el mar, queda molt més èpic la mar. I fa més feminista, com la mateixa Yolanda dels Pèl·lets.

Abans, els líders espanyols donaven mostra del seu coratge a les planes de Flandes, ara prefereixen les platges, que agafen més a prop. Veure Yolanda Díaz agenollada, i aquesta vegada no davant del llacisme català, com de costum, sinó per a recollir un humil pèl·let -d’acord, potser van ser dos, ja ho he dit- encongia l’ànima. Per la mar, Yolanda es juga el coll, i igual que avui s’ajup per a buscar algun pèl·let que surti amb ella a la foto, demà s’ajup en el mercat per a fer-se amb mig quilo de percebes, i ens dirà també que és una acció en favor de les percebeiras, aquestes dones de la mar que tant es sacrifiquen perquè ella mengi marisc.

No és que el seu vestuari s’avingués gaire amb l’ocasió, en això hi ha marge de millora, hauria de canviar d’assessors. Més semblava una pija buscant l’arracada d’or caiguda a la sorra, que una ministra salvant sense l’ajuda de ningú els ecosistemes marins del planeta, com era el cas. Del seu semblant adust i concentrat, en canvi, es diria que, més que recollir una boleta de plàstic en una platja gallega, estava desactivant una mina a l’Afganistan. Tot i que tal vegada era cara de cansament.

- Vinga, acabeu ja amb les fotos, que estic farta d’estar ajupida, i vull anar a veure a quant està el quilo de percebe- semblava dir la seva expressió.

Es comença anomenant «casta» als altres i s’acaba posant per als fotògrafs en una platja. Com Fraga, només que a aquest li cabia l’estat al cap, i a Yolanda, a penes un pèl·let.

Subscriu-te per seguir llegint