Altres reflexions a l'entorn de Walter Benjamin

Permeteu-me dedicar aquest escrit a l’amic Rodri de Sant Daniel (no confondre amb el futbolista del Manchester City) i a l’historiador Joan Carles Gelabertó.

El mateix dia que acabava de llegir el darrer llibre del filòsof italià catòlic-comunista Mario Tronti, vaig assistir a una conferència organitzada per l’Institut d’Estudis Nahamànides conjuntament amb les càtedres W. Benjamin i Ferrater i Mora. Aquesta xerrada, W. Benjamin, història, experiència i record que va ser oficiada per Arnau Pons, escriptor i traductor mallorquí establert a Barcelona, i s’emmarcava dins el cicle Reflexions a l’entorn de W. Benjamin.

Durant pràcticament 90 minuts, el professor Pons va fer un ampli soliloqui sobre la complexa i contradictòria personalitat i obra de W. Benjamin un personatge que, més enllà de ser un filòsof destacat, també fou un poeta i, en general, un home de lletres, un crític literari que va tenir els seus referents més admirats en el poeta Charles Baudelaire i el novel·lista Marcel Proust.

Si Stendhal es va fer gravar l’epitafi Mlilanese a la seva sepultura de París, W. Benjamin, si haguessin corregut altres temps, s’hi hauria pogut esculpir berlinès, parisenc i ciutadà del món.

Des que a les darreries dels 70 vaig començar a llegir l’obra de Benjamin traduïda per l’encara teòleg (posteriorment consort de la duquessa d’Alba) Jesús Aguirre, ens vàrem enamorar de la filosofia d’aquest miop pensador jueu. Lo de miop ho diem amb coneixement de causa atès que es sabut que el gran filòsof alemany, adscrit a l’escola de Frankfurt, patia una patologia ocular que feia que veies bé els objectes propers i borrosos els que estaven més lluny.

He de dir que aquells anys, vaig fonamentar, amb l’ajuda del malaguanyats amic Joan Usó i del periodista Carles S. Costa, la presencia de W. Benjamin a Portbou. Fruit d’aquestes investigacions, vaig col·laborar en el primer homenatge que es va organitzar a aquest filòsof a l’estat espanyol, un acte en el que hi varen tenir un paper molt important el PSC i el ministre Ernest Lluch. En aquell primer acte, ja es va bastir una placa recordant els fets.

En anys posteriors, sovint durant el mes de setembre visitàvem Portbou, acompanyats de tot un seguit d’amics, encapçalats per Josep M. Loste Romero, en Banyeres de Barcelona i el doctor Vancells autor del llibre Una Veritat difícil, un text imprescindible en el que l’autor defensa, des la medicina, la tesis que el filòsof berlinès no es va suïcidar. Santi Vancells va propugnar, primer quan va ser regidor de cultura i després des de fora de l’ajuntament, la vigència de W. Benjamin i la importància de la seva reivindicació.

El fenomen Benjamin va anar agafant gruix i va viure un dels seus millors moments quan es va inaugurar el monument Passatges, obra de l’escultor israelià Dani Karavan l’any 1994. Quan Maragall va deixar de ser President de la Generalitat, Montilla va treure Portbou de les seves prioritats i el projecte Benjamin a Portbou va anar contra les roques.

A Girona, l’UdG va constituir la càtedra W. Benjamin que té com a president a Jörg Zimmer i com a director al professor Maxi Fuentes. Des de la càtedra s’organitzen regularment conferències i col·loquis amb presència de destacades personalitats internacionals, per bé que les activitats de la càtedra no són exclusivament acadèmiques.

Cal dir que la majoria de les activitats que organitza aquest grup són elitistes i exclouen els benjaminians gironins. Ni al doctor Vancells, autèntica ànima del projecte durant molts anys, ni a mi mateix que sóc el que va aixecar la llebre, no ens han convidat mai a cap acte. Tampoc he pogut exposar mai a Girona la meva obra artística benjaminiana.

Tornant a la intervenció del professor Pons, direm que ens sembla que va destacar en excés el misticisme laic antiil·lustrat de Benjamin, criticant el racionalisme Kantià inspirat en les idees reaccionàries de Hamann i el xoc que va tenir amb Martin Heidegger, el que representa la culminació de l’existencialisme de l’idealisme alemany pangermanista prussià que es feu seu el nazisme. No oblidem que Heidegger era un nacionalsocialista convençut, unes idees de les quals mai va renegar.

En la intervenció de l’Arnau Pons, també hi vam trobar a faltar referències a les publicacions vinculades a l’escola de Frankfurt i a la seva relació amb Adorno que diuen que, sobretot en la darrera època més materialista, marxista, messiànica i utopista, inspirada en autors com ara Lukacs, Brecht o Bloch, li censurava els textos.

També ens va semblar que feia massa èmfasi, quan parlava del misteri del llenguatge i de la influència del seu amic de joventut Gershom Scholem, especialista en cultura jueva que el va convidar a anar a Jerusalem.

Hi havia un gran interès que no va quallar, en el sentit que Benjamin fes com aquella seva amiga comunista que el va anar a veure a Moscou i va donar suport als buròcrates, que després de la mort de Lenin varen començar a perseguir als autèntics bolxevics i als partidaris de Trotsky i la revolució permanent.

Roda el món i torna al Born o a Camprodon diu la dita. W. Benjamin, gran escriptor, lector i tastaolletes, va viatjar a diversos països, però sempre acabava retornant a París. Li agradava anar a la Biblioteca Nacional on contactava amb l’arxiver Bataille, que li guardava els seus llibres i que va conservar els seus darrers escrits.

Benjamin va esperar massa i quan es va decidir a marxar cap a Amèrica ja era tard. La seva idea d’aconseguir un passatge cap al nou món, sortint des de Lisboa, es va entrebancar a Portbou.

Retornant a l’inici, recomanarem el darrer llibre de Mario Tronti «El enano y el autómata: la teologia como lengua de la política» que fa una reflexió molt interessant a partir de confrontar una original constel·lació de pensadors entre els quals es troba Benjamin que, en nom dels avantpassats revolucionaris oprimits i derrotats, entreveia que sorgiria un nou messies popular que lluitaria per una humanitat emancipada lliure de víctimes i opressors.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint