El manifest de Torroella

Si fem un inventari dels temes ambientals que ara per ara més preocupen a gironins i gironines, sense dubte que la llista estaria encapçalada per la sequera i el desplegament dels parcs eòlics al territori. Tant un com l’altre viuen moments de contradiccions; per exemple, en el tema de la transició energètica hi ha qui, en plena renovació, rebutja els aerogeneradors a l’Albera i, en canvi, no veu gens malament que es posin al mar de Roses. Ja sabem que tot acaba al mar, siguin les burilles o els molins de vent, però l’oceà no pot ser l’embornal de tot allò que molesta a terra.

En mig de tanta polèmica, són d’agrair els esforços per aportar coneixement, com la Jornada celebrada el dia 20 de gener a Torroella de Montgrí, organitzada per L’Associació Stop Macroparc Eòlic Marí, amb gran èxit d’assistència. L’objectiu va ser respondre a la pregunta de si l’eòlica marina és compatible amb el mar de l’Empordà. La jornada es va estructurar en dues ponències i dues taules rodones i hi van participar reconeguts experts en transició energètica, dret ambiental, en avaluació d’impactes (ecològics, socials i paisatgístics) i també en models alternatius al dels grans macroparcs industrials. També es va projectar el documental «Un silenci blau».

És impossible resumir en un curt espai tot el que es va dir. És importat la reflexió que cal un estil de vida diferent per fer innecessari un model de desenvolupament energètic, que encara que sigui renovable, és impossible. Pel que es va comentar, hi ha partit en el contenciós presentat al Tribunal Suprem en contra dels POEM (que donen aixopluc al que es vol fer al golf de Roses), estructurat en nou punts. Els primers resultats que es van presentar del Projecte Biopaís demostren clarament que només el coneixement científic pot respondre de manera objectiva a quins seran els impactes reals sobre el territori del que es pretén situar a la costa gironina. I també es va demostrar que l’aprofitament de les superfícies ja degradades per la producció fotovoltaica pot ser suficient per cobrir la demanda elèctrica, amb taxes molt per damunt del que diuen els partidaris dels parcs industrials de generació d’energies renovables.

La Jornada va acabar amb la lectura d’un manifest (l’anomenat ara Manifest de Torroella) que després de resumir en deu punts el més important de les ponències i taules rodones, conclou que pel principi de precaució (que forma part del nostre ordenament jurídic) s’han de replantejar moltes qüestions que es donen per fetes (des de la idoneïtat real de la zona escollida fins al projecte tècnic proposat).

Existeixen incerteses objectives (tècniques, ambientals i jurídiques) que porten a reclamar la suspensió de la tramitació de qualsevol iniciativa (no només els projectes de promotores sinó també el PLEMCAT de la Generalitat). Donat l’interès que té pel territori les conclusions del manifest, les reprodueixo en aquest article.

Es demana que s’apliqui la màxima transparència a tots els procediments per implementar energies eòliques a l’Empordà i a la vegada es doni la veu al territori per a decidir quin model de transició energètica es vol.

En relació amb la biodiversitat, s’ha de garantir la compatibilitat de qualsevol actuació amb la futura protecció de l’espai marítim (per exemple, la implementació del Parc dels Canyons Marins de l’Empordà, en el marc de l’objectiu europeu de protecció del 30% de les zones marines).

No s’ha d’actuar fins que es resolguin les qüestions jurídiques plantejades per l’Associació Stop Macro parc eòlic marí (que aglutina una quarantena d’entitats de diferents àmbits) i l’entitat IAEDEN- Salvem l’Empordà, davant el Tribunal Suprem en el recurs contenciós administratiu contra el POEM.

Finalment, cal que abans de res es demostri, mitjançant estudis científics independents, que el nivell d’impacte que aquesta mena de projectes generarà sobre el territori, serà compatible amb la conservació dels seus valors actuals.

Som molts els que defensem la transició energètica; en tot cas, alguns discutim la manera de fer-la no la seva necessitat. No qualsevol mena de transició energètica és vàlid i creiem que s’ha de fonamentar en un model d’una generació pròxima i distribuïda i no en replicar el sistema de les energies fòssils, amb grans centres de producció i llargs transports que perden l’eficiència. És un dilema fals afirmar, com en fan alguns, que és millor assumir uns impactes sobre el territori que la pèrdua total dels ecosistemes que produiria l’escalfament que es preveu, donat que és possible fer compatible la transició energètica amb la conservació dels valors del territori.