Sergi Sabrià i l’espionatge català

Després d’uns quants anys a la cuina del govern, com a director de l’Oficina d’Estratègia i Comunicació del president de la Generalitat (ben recompensat, amb un salari de 96.253 euros anuals), ja ens havíem oblidat de la demagògia amb la qual ens va delectar durant els anys del procés el baix-empordanès Sergi Sabrià, ara flamant nou viceconseller d’Estratègia i Comunicació. Durant el període que va ser portaveu d’ERC (2011-18) ens va obsequiar amb unes quantes sentències per a la història: «Seixanta-vuit diputats ens legitimen per tirar endavant el procés (...) No podem parar-nos cada cop que ens posin el Tribunal Constitucional davant». O que «la independència està claríssimament declarada», deia el 13 d’octubre de 2017 a Onda Vasca. A finals de 2020, encara sostenia que «l’1-O és el pas més important que s’ha fet en la història d’aquest país» i que «la unilateralitat no és un mantra, sinó una de les possibilitats que tenim». Sobren els comentaris.

Deia que amb Sabrià torna la demagògia, perquè en una de les primeres entrevistes que va concedir després de ser designat viceconseller, va declarar a Ràdio Barcelona, a banda de repetir el mantra dels 22.000 milions de dèficit fiscal, que «necessitem el referèndum perquè s’acabaran els espionatges. El dia que Catalunya sigui independent no ens dedicarem a espiar la dissidència política». Embolica que fa fort! Sergi Sabrià, llicenciat en Ciències Polítiques, hauria de saber que l’espionatge ha sigut una de les grans obsessions del nacionalisme català des que es va recuperar la Generalitat. Quan Jordi Pujol va intentar crear uns serveis d’informació poc després d’accedir a la presidència i que, popularment, eren coneguts com els «Mortadelos», Sabrià era un nen, però segur que n’haurà sentit a parlar. Es dedicaven a la vigilància de persones o grups que poguessin resultar «perillosos» per a la institució catalana. També espiaven membres de l’aparell convergent i els líders de l’oposició, cert que ho feien amb un estil més propi de Mortadel·lo i Filemó que d’uns vertaders serveis d’espionatge, per això van ser coneguts com els «Mortadelos». La seva creació es va atribuir a Miquel Sellarès, fundador de CDC i director general de Seguretat Ciutadana en aquella època. Anys després, Sellarès va reaparèixer en el primer tripartit com a secretari de Comunicació, designat per ERC, amb un informe crític amb la línia editorial dels principals mitjans de comunicació de Catalunya i en el qual es realitzaven valoracions sobre el perfil i l’orientació política dels professionals de cada mitjà. En aquells anys, Sabrià ja tenia càrrec a la Generalitat, és un polític professional des de 2001.

També hauria de recordar, perquè és força més recent, que Artur Mas, quan va guanyar les eleccions de 2010, tenia decidit muntar un servei d’intel·ligència que treballés per a la Generalitat, una mena de CNI català, i per això va fitxar Xavier Martorell, exdirector general de Seguretat. I també hauria de saber que l’any 2017, en el moment més àlgid del procés, es van recuperar uns documents dels Mossos a punt de ser incinerats, amb dades sobre entitats constitucionalistes, periodistes, detectius, sindicalistes i l’advocat Fuster Fabra. Espionatge maldestre, però espionatge al capdavall. Igualment, és de domini públic que el govern català va contactar amb el Mossad i els serveis d’intel·ligència francès i alemany per crear el seu propi CNI. I tot això sense tenir les competències d’un estat.

Explica Javier Solana en el seu llibre Testigo de un tiempo incierto (Editorial Planeta, 2023) que, quan el van proposar per a secretari general de l’OTAN, Bill Clinton li va comentar en un to distès: «Conec la teva fitxa (de la CIA)» de quan es va doctorar en Ciències Físiques als Estats Units i participava a Washington en les manifestacions contra la guerra del Vietnam. Agradarà més o agradarà menys, s’utilitzaran uns mètodes més democràtics o menys, però tots els governs del món tenen serveis d’espionatge, d’intel·ligència o de seguretat nacional. Segur que Sergi Sabrià no ho ignora, però ERC li ha tornat a donar veu per recuperar la demagògia processista i marcar perfil, com explicava ell mateix en una entrevista publicada al Diari de Girona: «Puc dir coses que el president no diria, no per encàrrec, sinó per tarannà i manera de fer». No descarto que, abans de les eleccions, ens digui que, si Catalunya és independent, els pantans s’ompliran de cop.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint