El partit que més s’assembla a Galícia

L’electorat gallec no ha abandonat el PP ni ha deixat Alberto Núñez Feijóo als peus dels cavalls. La majoria absoluta aconseguida per Alfonso Rueda ha suposat un baló d’oxigen per a la direcció del partit, que en alguns moments va témer el pitjor, sobretot després de reconèixer que els seus serveis jurídics havien estudiat, durant 24 hores, l’amnistia i els indults per aconseguir el vot de Junts per la investidura de Feijóo.

Segurament que la campanya electoral del PP no serà recordada pels encerts dels seus líders, però encara menys la del PSdeG-PSOE, perquè si els populars es van enredar convertint-la en una espècie d’esmena a la totalitat a la política del govern central, els socialistes van fer una cosa semblant per intentar desarmar el PP. Tant els uns com els altres van espanyolitzar la campanya gallega fins al punt que semblava una nova lluita electoral entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, mentre els autèntics candidats, el socialista José Ramón Gómez Besteiro i el popular Alfonso Rueda, actuaven de teloners.

Però quan al PP es van adonar que hi havia un cert risc de perdre la majoria absoluta, van activar totes les alarmes perquè els seus votants no es confiessin donant la victòria per segura. La simple possibilitat de no arribar a tenir 38 diputats, com a mínim, va mobilitzar una maquinària electoral que a Galícia no acostuma a fallar, com ho demostra que els ha permès governar 38 anys dels 43 d’autonomia gallega. I el fet que els socialistes venguessin la idea que es podia aconseguir una majoria d’esquerres que desallotgés el PP de la Xunta, va ser suficient per mobilitzar el vot conservador i confirmar la majoria absoluta per a Alfonso Rueda.

Ana Pontón, del BNG, pot estar molt satisfeta pels resultats obtinguts, tot i que ha vist com s’esfumava la possibilitat de ser la nova presidenta de la Xunta, un fet que segurament s’hauria produït si el PP no hagués tret majoria absoluta i els socialistes no s’haguessin enfonsat. La líder nacionalista va centrar la seva campanya en Galícia i els problemes de la ciutadania en lloc de parlar de Catalunya i de l’amnistia, que tenia entretinguts socialistes i populars, i va aconseguir més vots dels que havia obtingut mai el BNG.

Aquests dies, en plena ressaca electoral, el PP llegeix els resultats en clau espanyola, intentant fer llenya de l’arbre caigut dels socialistes, que van tenir uns resultats desastrosos. En donen la culpa a Pedro Sánchez pels acords que té amb independentistes catalans i bascos i, especialment, per la llei d’amnistia que pacta amb Junts. Però passen de puntetes sobre les negociacions que ells mateixos van mantenir amb el partit de Carles Puigdemont per obtenir els vots de Junts per a la investidura de Feijóo i tampoc expliquen per què ha crescut tant el BNG, un partit nacionalista que també defensa l’amnistia.

Sembla estrany que a aquestes alçades encara hi hagi partits que no distingeixin les diferències entre eleccions generals, autonòmiques i municipals. Utilitzar els mateixos arguments a Galícia que a les eleccions generals del juliol passat i situar Catalunya al centre de la campanya no és el que mereixen els electors gallecs. Ana Pontón va demostrar que parlant de Galícia i dels problemes de la seva gent podia obtenir el millor resultat dels partits d’esquerres, mentre que els altres s’enfonsaven en la misèria.

El PP va salvar els mobles perquè, com ha demostrat durant gairebé quatre dècades, ha ordit una estructura capaç de resistir i de guanyar eleccions per majoria. Fraga Iribarne va governar durant 15 anys i Alberto Núñez Feijóo, 15 més. I els seus èxits electorals no es fonamentaven en anar en contra de cap llei d’amnistia, sinó en la identificació del seu projecte polític amb la gent que els votava perquè, com va dir Feijóo, són el partit que més s’assembla a Galícia.

Subscriu-te per seguir llegint