Les notícies

La famosa cursa de la marató déu el seu nom a una notícia: segons s’explica, perses i atenesos de vint-i-tres segles endarrere varen tenir una batalla a la plana de Marató, que es va resoldre a favor dels atenesos. Un soldat dels guanyadors va córrer una distància de 42 quilòmetres i 192 metres per a anar a comunicar la notícia de la victòria a la seva ciutat, i en arribar-hi va caure mort. L’atletisme actual té aquella distància com la reina de les proves.

La paraula notícia va merèixer l’honor de figurar en el títol d’un llibre del recordat historiador Jaume Vicens Vives, Notícia de Catalunya. A la mitja claror de l’any 1954 el llibre explicava molt didàcticament la notícia, noció i referència d’allò més bàsic i històric per a reemprendre o iniciar el coneixement i el sentiment, allò propi d’aquest país. Aquella Notícia de Catalunya es va fer memorable i, per descomptat, continua vigent i recomanada la necessitat de la seva lectura. Fins aquí, serien exemples de notícies singulars, de solera, doncs. Després ve la frenètica actualitat, amb constants allaus de notícies.

Actualment les notícies i els seus mitjans de transmissió poden formar un remolí que atabala i empatxa. I per damunt de tot hem de conviure amb les notícies, això sí, intentant separar el gra de la palla, que hi ha molt de cada cosa. Les notícies neixen, creixen i es reprodueixen des de que el món és món. Però actualment es rep una tal quantitat d’elles que mereix una atenció i una diversitat d’opinió, també. L’absència de notícies també indica alguna cosa respecte aquell tema o situació. En temps anteriors s’havia dit que si no tenim notícies d’un tema determinat és signe de que serien bones notícies. Molt discutible, és clar.

També podem pensar en la relació entre diverses notícies, discrepàncies, conseqüències, fantasies i demés que hom pot fer-se davant d’un plat -o una olla- de notícies. Provem-ho.

Una notícia recent: cada mes arriben a Catalunya 300 nens i nenes immigrants. Poden venir per quedar-se. Alguns podran fer arrels a comarques gironines. Una altra notícia, també recent. A Catalunya només 3 de cada 10 metges atenen la seva consulta en llengua catalana. La deducció -al peu d’aquesta notícia- és que molts catalans, aquí, quan acaben la llarga carrera de Medicina (que en part surt dels nostres impostos), uns quants metges fan les maletes per marxar de Catalunya i molts no tornaran mai més.

Les notícies, analitzades, permeten un joc imaginatiu: serà una excel·lent notícia per al futur que cada mes arribin ara a Catalunya 300 nens i nenes procedents de la immigració. Alguns d’ells, que arribaran a comarques gironines, aprendran català ben naturalment, i podran entrar a la Universitat, a estudiar Medicina. Un dia, qui sap, a la consulta podrem saludar el nostre metge nou i li podrem confiar en català el motiu de la visita: «doctor, m’he empassat moltes notícies i ara em sembla que estic tocat de l’ala».

Subscriu-te per seguir llegint