Una altra ILP no, si us plau

El 22 de febrer passat la Mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per declarar la independència de Catalunya. Va obtenir els vots favorables de Junts i la CUP, l’abstenció d’Esquerra Republicana i el vot en contra del PSC. Cal recordar que Vox, Ciutadans i el PP no estan a la Mesa.

Es tractava d’una proposició de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per aprovar una llei de declaració d’independència, negociada amb la comunitat internacional i declarada per una majoria de diputats del Parlament.

La tramitació seguirà endavant, tot i que el secretari de la comissió de control de la ILP, Xavier Muro, en un informe de caràcter consultiu, considera que no s’hauria d’admetre a tràmit per anar més enllà de les competències de la Generalitat i per ser una modificació de la forma d’estat i de govern establerta a la Constitució i a l’Estatut.

De fet, aquesta ILP forma part del bombardeig incessant per part de l’independentisme recalcitrant que encara no s’ha adonat dels problemes del dia a dia del poble català.

Per tant, és habitual que qualsevol sol·licitud externa rebuda pel Parlament sobre unilateralitat sigui vista amb bons ulls pels partits independentistes.

En efecte, des de la votació de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017, s’han registrat dues ILP. La primera, el 13 de juny de 2019, promoguda per la Unitat per la Independència, una plataforma a les xarxes socials que sol·licitava aixecar la suspensió de la declaració d’independència del 10 d’octubre de 2017. No va ser admesa a tràmit. Tres anys més tard, el 26 de maig de 2022, sis dones properes al fantasmal Consell de la República de Puigdemont, van ser les promotores d’una ILP. Tampoc es va acceptar la tramitació.

Doncs la tercera és la bona. Ho aconsegueix SI que va néixer el 20 de juliol de 2010 amb Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta. Avui, cap d’ells continua actiu en el partit.

Però, com que la cabra avesada a saltar, salta que saltarà, la comissió promotora d’aquesta nova ILP seguirà endavant amb la recollida d’un mínim de 50.000 signatures. Per fer-ho, disposa d’un termini de 120 dies hàbils, que començaran a comptar quan la Junta Electoral atorgui el vistiplau, una vegada comprovada la validesa de les signatures recollides. Després el text s’ha de debatre al Parlament en un termini màxim de quatre mesos a partir de l’endemà de la comunicació de conformitat.

En resum, és un procés que pot durar gairebé un any i, si es supera el debat de totalitat, encara es tardaran mesos en la tramitació parlamentària d’una llei que, ben segur, serà il·legalitzada pel Tribunal Constitucional. Quina pèrdua de temps!

Subscriu-te per seguir llegint