Els pressupostos d’un govern en minoria

La minoria parlamentària que dona suport al govern de la Generalitat i les turbulències de tot ordre que sacsegen la política catalana feien pensar que Pere Aragonès no arribaria al final del seu mandat, però si aconsegueix aprovar els pressupostos de 2024 amb els vots del PSC, tal com van pactar ahir, i dels Comuns, podrà decidir si esgota l’actual legislatura i podrà exhibir en el seu full de serveis haver aprovat tots els pressupostos des que és president.

Els pressupostos de 2022 ja van ser tota una declaració d’intencions, perquè el govern d’aleshores estava constituït per ERC i Junts i els van aprovar amb l’abstenció dels vuit diputats d’En Comú Podem, després d’arribar a diversos acords en els quals s’hi va comprometre el mateix president de la Generalitat, tot i que des de Junts, que tenien la conselleria d’Economia amb Jaume Giró al front, van qualificar les negociacions com el preludi d’un nou tripartit. En aquells pressupostos ja es va veure que la dita majoria independentista del 52% no existia perquè la CUP hi va votar en contra i Junts tenia fred de peus pels acords entre ERC i els Comuns, tot i votar-hi a favor.

Però el 2023 Pere Aragonès amb un govern monocolor d’ERC, perquè Junts n’havia sortit, i amb només 33 diputats va aconseguir que s’aprovessin els pressupostos amb els vots favorables del PSC i d’En Comú Podem, després d’haver arribat a acords per separat amb els dos grups i de pactar aspectes que uns i altres no compartien, com ara el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat o la Ronda Nord, entre Sabadell i Terrassa, que fins i tot alcaldes d’ERC en són contraris.

I ara, pels pressupostos de 2024, ha tancat un acord amb el PSC i en té embastat un altre amb els Comuns que tirarà endavant si no figura enlloc el projecte del complex turístic del Hard Rock, al costat de Port Aventura. Per tant, haurà de repetir els equilibris que ja va fer en els pressupostos de l’any passat i que li han costat de mantenir perquè fins fa poc Salvador Illa afirmava que no s’havia complert el que havien signat i no va ser fins dissabte que va dir a Sabadell que el PSC dona per complertes les condicions del pressupost de 2023 i que estaven negociant els del 2024. I, dit i fet, aquest dimarts ja es va anunciar l’acord.

Segurament que en aquests equilibris cal tenir en compte el suport d’ERC als pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona així com la posició que adoptarà aquest partit en l’aprovació dels pressupostos del govern espanyol en el moment en què es debatin al Congrés, malgrat que tant els uns com els altres intentin desvincular els acords que hi pugui haver en institucions diferents.

És evident que el quid pro quo continua essent el millor argument per convèncer als grups de l’oposició per donar suport als comptes del govern de torn i que, per molt que facin veure que una cosa no té res a veure amb l’altra, només cal anar als resultats per adonar-se que no només el president del govern, Pedro Sánchez, fa de la necessitat virtut, sinó que ni ha d’altres que també ho fan.

L’aprovació dels pressupostos, si no hi ha cap desavinença de darrera hora, demostrarà que Pere Aragonès ha sabut navegar enmig de les turbulències que des de fa anys sacsegen la política catalana. Ell, que va arribar al govern com un president vicari, ocupant el lloc que hauria correspost a Oriol Junqueras si aquest no hagués estat inhabilitat, ha demostrat que des de la feblesa parlamentària que sustenta el seu govern ha pogut aconseguir suports en els moments clau de la legislatura i que per molt que els partits de l’oposició l’acusin de presidir un govern feble podrà completar el seu mandat sense el temor de cap moció de censura que tingui possibilitats d’èxit i ni tan sols haurà de sotmetre’s a una moció de confiança com li exigia la CUP.

Subscriu-te per seguir llegint