Per què la pena a Dani Alves és baixa?

Només sortir la sentència de Dani Alves hi va haver dues reaccions extremes: celebrar la decisió com a triomf o assenyalar com a culpable la llei del «sí és sí». De fet, ni és per a una festa ni tot és la llei. Està molt bé la redacció sobre el consentiment, que destrossa mites sobre les agressions sexuals. El «però» és la decisió.

La llei beneficia Dani Alves? La sentència diu: «La reforma 10/2022 és més favorable a l’acusat a l’establir un marc punitiu més ampli però un límit inferior a dos». No s’atura de dir que «amb la llei anterior era millor», però és que no existia cap llei que reconegués drets a les víctimes. Només hi havia el marc del codi penal.

Abans hi havia més pena? Abans podia ser de 6 a 12 anys. La reforma la va deixar de 4 a 12 anys. La sentència afegeix un atenuant, de manera que la forquilla va des dels 4 fins als 8 anys. La modificació de la llei es va fer al desaparèixer el delicte d’abús sexual (on, sense violència i intimidació, entraven violacions). En eliminar-se, es rebaixa.

Per què quatre anys per a Alves? Aquest és el fons, perquè les argumentacions de vegades resulten fins i tot contradictòries. En la seva exposició final parla de «l’edat de la víctima» i que està a l’inici de la seva vida. Després esmenta l’atenuant de «reparació del mal». És a dir, els 150.000 euros d’Alves, aportats abans fins i tot del resultat de la sentència. Però alhora recorda que va ser una obligació de la interlocutòria de processament i que no suposa un esforç econòmic per a ell. I alhora raona la violència cap a la víctima, però no imagina les lesions psicològiques que estan provades.

Els quatre anys de mínima són obligatoris? No, tenint en compte les circumstàncies anteriors podia haver estat una pena més gran.

Sense la nova llei la pena hauria estat més gran? Potser sí, potser no o potser igual, depenent de la interpretació. Ja vam veure la sentència de La Manada, fins i tot amb un informe forense que no deixava cap dubte. La primera sentència va condemnar per més anys però per abús i no per agressió sexual, perquè no veien ni intimidació ni violència. Així va ser en una sentència rebaixada a Cantàbria, perquè una menor «no oferia resistència» (quan ella tenia 5 anys), o a Saragossa amb un avi que tocava i llepava els genitals de la seva neta es va dir que era abús i va rebaixar la pena fins als tres anys perquè la nena «estava adormida» i no hi havia violència. No sabem amb certesa què hagués passat amb l’anterior codi penal. El que sí que sabem és que, amb la llei actual, hi havia marge d’augmentar la pena fins a vuit anys o no aplicar l’atenuant.

Conclusió: que ni l’anterior codi penal ni aquesta llei són càlculs automàtics en les seves penes, tot depèn de la interpretació, atenuants i agreujants contemplats. I torna a passar allò de sempre. Que la història de les sentències de les agressions sexuals i de la violència contra les dones està plena de rebaixes de pena i fins i tot absolucions. I de víctimes que, fins i tot sense justícia ni llei, han hagut de viure soles amb el trauma i sense reparació.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint