Una senyera a Roma

Faig zàping entre Casados a primera vista, First Dates i MasterChef. Podria trobar-me a qualsevol lloc al món, a Suècia o a Catalunya, però em trobo a Roma. Penso en la globalització mentre, ja al carrer, em creuo amb un McDonald’s, un Zara i un Mango. Aleshores crec veure una bandera que em crida l’atenció, una senyera catalana a dalt d’un edifici.

La Delegació del Govern de Catalunya a Roma es troba en una zona privilegiada. A només deu minuts a peu de la Fontana di Trevi, a un pas del Fòrum. El seu edifici és un antic i elegant palauet construït el 1880. Si bé les despeses apareixen detallades a l’informe de la Generalitat, m’assec en un bar i corroboro els anuncis de les immobiliàries. El preu mitjà de lloguer d’oficines a la zona ronda entre els 4.500 i els 6.000 euros per mes.

Per a molts catalans les delegacions són oficines buides que serveixen perquè els amics del règim visquin amb l’esquena dreta. Per a altres són com cèl·lules de l’independentisme que paguem tots. Imatge que es deu, en especial, a les fanfarronades que durant anys han estat deixant anar els líders sobiranistes sobre la necessitat que una «nació» tingués «veu pròpia al món».

Així que decideixo anar a picar-los la porta. Em dic que no hi trobaré ningú. El delegat, em diuen, no hi és, ni hi serà en tota la setmana. Està de viatge. Em conviden a un tast de vins on exposaran els productes nou cellers del país. M’expliquen que la delegació romana col·labora amb universitats italianes on s’estudia el català i assessora empresaris interessats a invertir a la regió.

Aleshores, me n’adono, em trobo amb el més sorprenent de tot: la de Roma és una delegació més d’una regió, com n’hi ha de Galícia o del Quebec a tot el món. Fins i tot no puc negar que em tracten bé.

Potser en aquest món globalitzat en què vivim cal distingir-se com sigui. Potser les delegacions haurien de retre comptes, com una empresa, de quantes emprenedories atreu. Amb quatre empleats que té la delegació romana, més les despeses, la pregunta és: compensa? La despesa milionària del total de delegacions en atraure capital no l’esborren d’un cop de ploma els alts impostos catalans i les amenaces de sancions a empreses que se n’han anat?

Com tants altres assumptes del país, la veritat és que amb les delegacions s’ha estat usant la seva imatge per a profit propi. Un bàndol i un altre. Penso que a Catalunya ens han estat deixant (durant molt de temps) orelleres trucades.

Subscriu-te per seguir llegint