L’abús bancari i les seves múltiples formes

La dada que els bancs tornaven diners referits a les despeses d’entrada a una hipoteca ja m’havia cridat l’atenció a les xarxes. Una allau d’advocats presten els seus serveis per a aquest reclam. Però segons l’Agència Catalana del Consum (Gencat) ho pot fer un mateix sense pagar lletrat si la teva hipoteca és anterior al 2019.

La sentència del Tribunal Suprem del 25 de gener de 2024 va declarar «abusiva» la pràctica que els bancs tenien en cobrar les despeses com notariat, registre o taxacions, sempre a càrrec del client. Gràcies a aquesta sentència, les entitats bancàries es veuen obligades avui dia a tornar part d’aquests diners. Moltes vegades la suma no representa una quantitat massa voluminosa, però un sent que ha de fer valer aquest dret. Especialment si és que per fi el flux de diners es dirigeix cap a la nostra butxaca.

Ara sí, això ho vaig comprendre més tard, un ha de comptar que la sort l’acompanyi. Fer la reclamació no és per a qualsevol. Cal un cert esperit estoic. Primer cal rastrejar quin banc és ara. Moltes de les firmes de fa deu o cinc anys enrere s’han vist fusionades, absorbides o abduïdes per entitats més grans a l’estil peix petit/peix gran.

En segon lloc, entendre la reclamació és, moltes vegades, com desxifrar un jeroglífic. I trobar rebuts antics (especialment si és un banc abduït) és com trobar una agulla en un paller. El llenguatge en què s’explica als usuaris fins i tot és més difícil que les clàusules d’Hisenda, que ja és a dir. Hi hauria d’haver una cosa així com un diccionari català/bancs per estar segurs de no equivocar-nos.

I si al final de tot aquest procés tediós i aclaparador et paguen alguna cosa, només veuràs el dipòsit al teu compte. No hi ha cap mena de disculpa, cap trucada del banc com quan un s’endarrereix amb el pagament d’una targeta de crèdit o deixa un dipòsit al descobert.

A tot això cal sumar-hi que, de manera misteriosa (potser a l’espera del col·lapse), els correus d’atenció al client dels bancs on has de dirigir la reclamació gairebé han desaparegut de les pàgines web. Per trobar el correu has de contractar un hacker. Resum: la reclamació hipotecària és un laberint kafkià.

Aquesta manera de compensar l’abús és una altra manera d’abús. És com si reclamessis perquè algú et va trepitjar un peu, i et donés la raó, però et respongués trepitjant-te l’altre. Les devolucions no haurien de transformar-se en un Via Crucis per als «abusats». El govern hauria d’exigir que aquest fos un tràmit automàtic, i amb disculpes pel mig.

Subscriu-te per seguir llegint