Ni ètica ni escrúpols

El PSOE protagonitzà una moció de censura per tal de fer fora de la Moncloa el llavors president del govern, Mariano Rajoy. L’argument principal per activar aquest instrument parlamentari fou la corrupció. En aquells moments el PP estava immers en un munt d’escàndols que es reflectiren en la sentència del cas Gürtel.

El tribunal considerà provat que el PP tenia una caixa «B» que li permetia finançar-se il·legalment. En tota aquella lamentable trama hi apareixien noms que serien comuns als mitjans de comunicació com els de Luis Bárcenas –l’home de les finances del partit i senador–, Francisco Correa –un empresari sense escrúpols i amic d’Aznar–, José Manuel Villarejo –un policia que dominava les clavegueres de l’Estat– i tot un seguit de personatges secundaris, però tan aprofitats com els tres esmentats.

Pedro Sánchez –contra tot pronòstic, atès que el PNB se sumà a la moció– arribà a la presidència del govern amb un objectiu principal: acabar amb la corrupció.

Però ves per on, ara ha canviat el panorama. S’acaba d’encetar una de les legislatures més mogudes de la història democràtica recent i el PSOE es troba immers en el conegut cas Koldo que no és res més que un presumpte cas de corrupció on s’hi gronxen empresaris –un d’ells ja havia estat empaperat per suborns a Angola–, un assessor indocumentat –exporter de prostíbuls– i un exministre, que no està disposat a dimitir.

I ara què? Doncs des de fa dies veiem com el PSOE i el PP s’acusen mútuament de corruptes amb un discurs únic: i tu, més. És evident que les dues formacions estan enfangades fins al coll.

Ambdós partits s’equivoquen greument. De primer, el PSOE. Els portaveus socialistes s’han perdut en el joc de les acusacions. Han posat el ventilador en marxa, tot intentant embrutar el seu contrincant, el qual ja està prou tacat en aquesta qüestió i si no només cal recordar Pablo Casado, que fou desallotjat del carrer Gènova quan va denunciar els tripijocs de la presidenta de la Comunitat de Madrid, curiosament també en un tema de mascaretes en una època on una colla de pocavergonyes s’aprofitaren de la pandèmia.

El PSOE té el poder i en aquests moments cal prendre mesures per tal de desterrar aquests casos de la vida política. Les comissions d’investigació parlamentàries –almenys fins avui– no han servit per a res.

El govern i els seus socis haurien de legislar i fer-ho deixant els papers clars. Hom es pregunta per què no existeix un procediment clar a l’hora de les contractacions –concursos, preus, condicions– encara que sigui en situacions d’emergència. S’ha vist com moltes administracions han fet mal ús del diner públic quan aquest no ha estat controlat ni fiscalitzat pels funcionaris de carrera dels ministeris. I és en aquest marc que apareixen personatges sense escrúpols ni ètica com en el cas Koldo que s’embutxaquen 15 milions d’euros, segons la investigació de l’Audiència Nacional.

També el PSOE s’hauria de plantejar una llei en la qüestió dels assessors. Pot un indocumentat, porter de prostíbuls i sense formació, arribar a ser la mà dreta d’un ministre? I caldria preguntar-se com és possible que el seu cap el nomeni a dit conseller d’una filial de Renfe i vocal del consell rector dels Ports de l’Estat. És evident que no hi ha cap mena de control i cal urgentment establir un protocol que eviti aquestes situacions.

Per la seva part, el PP també s’equivoca quan intenta involucrar en aquest afer Pedro Sánchez o Francina Armengol. Als conservadors no els interessa establir fórmules que acabin amb el mal ús del diner públic, sinó que només busquen la jugular dels seus oponents. S’han centrat en fer sang, però no proposen estratègies que acabin amb l’amiguisme i l’abús de poder amb la finalitat de l’enriquiment personal. L’oposició no pot desentendre’s de la seva funció. Avui el PP només pretén enderrocar el govern, sense pensar que un dia poden arribar-hi i que la problemàtica continuarà essent la mateixa. Sempre hi haurà alguns oportunistes disposats a malmetre la tasca política. I és per això que cal legislar per tal de barrar el pas als aprofitats , expulsar els corruptes o impedir que un diputat elegit en llistes tancades es refugiï en el grup mixt de les Corts Espanyoles quan se li demanen responsabilitats polítiques per part del seu grup parlamentari.

Subscriu-te per seguir llegint