Un galliner esvalotat

De moment, la llei d’amnistia que ben segur s’aprovarà el dijous que ve a les corts espanyoles haurà de servir per a posar en marxa la legislatura, malgrat que el galliner continua molt esvalotat. Fins avui, tota mena d’acusacions entre govern i oposició i poca cosa més. Això sí, amb els partits independentistes catalans enredant la troca. I aquesta sembla que serà la seva tasca al llarg de la legislatura.

Hi ha dos guanyadors si els jutges no compliquen el panorama: per un costat, Pedro Sánchez que continua a la Moncloa, i Carles Puigdemont, que pot superar una complicadíssima situació sense trepitjar la presó.

Avui, PSOE, ERC i Junts mantenen discursos diferenciats, per tal de justificar el seu posicionament. Els socialistes defensen que l’aprovació de la llei permetrà posar fi al procés i pacificar la vida política catalana. És evident que no s’ho creuen ni ells, atès que estaven totalment en contra d’una amnistia generalitzada fins a conèixer els resultats de les eleccions del 23-J. El seu canvi de posicionament encara a hores d’ara no han sabut justificar-lo. Tots els seus dirigents no s’havien cansat de repetir que una llei d’aquestes característiques no era constitucional. La necessitat dels set escons dels hooligans d’en Puigdemont va provocar un autèntic terratrèmol a Ferraz, per molt que els dirigents socialistes intentessin dissimular-ho.

ERC el proppassat cap de setmana protagonitzà una ofensiva des dels mitjans de comunicació. Pere Aragonès i Oriol Junqueras oferiren entrevistes a tort i a dret, tot intentant no restar en un paper secundari. El president d’ERC intenta posar-se la medalla de l’amnistia, atès que els seus exsocis els acusen d’autonomistes i de ser massa tous davant de Madrid. No s’ha estat d’afirmar que el «no» al gener de Junts només serví per a perdre dos mesos del calendari.

Per la seva banda, Aragonès es veu obligat a ser pragmàtic, però no li han tremolat les cames en afirmar que Junts no confià mai en la negociació, mentre el PSOE deia que l’amnistia era impossible.

Junts de primer boicotejà la llei i sumà els seus vots al PP i Vox. I ara l’ha aprovada, fent més comèdia que res més. Les variacions han estat mínimes, però necessitaven justificar el seu canvi de criteri. Ara diuen que la tornada de Puigdemont serà més fàcil en anul·lar la referència al Codi Penal en favor de la directiva europea sobre terrorisme. Busquen una mena d’èpica que se la creu ben poca gent. S’hauran de conformar a posar bastons a les rodes al govern espanyol, atesa la seva manca d’influència a Catalunya. Cal no oblidar que les eleccions a casa nostra són a dotze mesos vista i que hauran de proposar alguna cosa més que no pas la crítica constant a l’estat espanyol i les seves institucions. Si pretenen recuperar el vot de CiU necessiten fer un canvi radical i escoltar polítics com Xavier Trias o Jaume Giró.

El PP no perd ocasió per tal d’oposar-se al pacte entre PSOE, ERC i Junts. Fins i tot Feijóo intenta que els seus col·legues conservadors europeus, amb Ursula von der Leyen al capdavant, l’ajudin a fer descarrilar el tren d’una amnistia que serà aprovada amb un resultat raquític al Congrés dels Diputats.

Diuen els periodistes ben informats que l’acord se signà gràcies a les resolucions de la Comissió de Venècia. Per cert, qui va demanar la seva intervenció fou sorprenentment el PP. Núñez-Feijóo es pensava que l’informe dels comissaris serviria per a frenar la llei i ha estat tot el contrari. Entre altres qüestions, l’informe elaborat afirma que l’amnistia és un objectiu legítim si es busca la reconciliació i que el delicte de malversació només es contemplarà si hi ha un enriquiment personal.

Amb unes eleccions basques i europees a la vista, la legislatura ha d’afrontar uns pressupostos i el govern necessita els vots de tots els grups que se sumaren a la investidura. A Euskadi, la pugna entre Bildu i el PNB pot afectar a les diferents partides, mentre que Junts i ERC pugnaran per a presentar-se davant els seus electors com la formació més influent, més valenta i més independentista. I si amb aquest trencaclosques no n’hi hagués prou, apareixeran les noies d’Unides Podem disposades a ser les dolentes de la classe i boicotejar tot allò que proposi Yolanda Díaz, la vicepresidenta tercera. Tot plegat prou complicat com perquè Pedro Sánchez intenti superar unes enquestes que no li pronostiquen uns bons resultats a la contesa europea del juny. Però ja se sap té més vides que els gats.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint