Els seminola i les eleccions

A hores d’ara no em consta que cap dels dirigents de la tribu seminola de la península de Florida als Estats Units s’hagin pronunciat arran que les discrepàncies internes a Catalunya respecte del seu projecte de ressort hoteler i macrocasino, Hard Rock Entertaiment World, al cantó de Port Aventura, hagi estat «oficialment» la causa que s’hagin tombat els pressupostos catalans i el president Pere Aragonès convoqui eleccions pel pròxim 12 de maig. De fet, quan es publiqui aquest article, atesa la diferència horària amb els Estats Units, la majoria dels seminola encara restaran al llit i no crec que gairebé res alteri la seva natural bonhomia a la qual contribueix un sou mensual que els hi passa la gerència de la tribu a compte dels suculents beneficis de les seves ben gestionades inversions al sector del joc, hostaleria i restauració.

No ha estat gens fàcil la vida dels indis seminola. Com és sabut, tots els europeus que successivament arribaven a les seves terres els eliminaven de formes diverses, a vegades amb decisions polítiques i altres de manera literal. Al segle XIX el govern federal decidia intercanviar les terres dels indis a tot el país per unes altres concentrades a Oklahoma. Un grup seminola es va refugiar als Everglades, els inhòspits pantans de Florida, on la queixalada d’un cocodril o d’un caiman (tenen els dos ) et pot deixar, com a mínim i en el millor dels casos, guerxo. Van arribar a declarar fins a tres guerres (de guerrilles) a les forces estatals. És l’única tribu que mai va signar cap tractat de pau amb el govern i amb el pas dels temps els van deixar tranquils a casa seva. Vaig visitar fa temps el seu centre de documentació històrica que incloïa un inquietant passeig en canoa.

Als anys setanta un seminola va rebre el rebut de la contribució de la granja on vivia emès pel comtat, que és com aquí la comarca. No havia passat mai. L’assumpte va tenir una llarga trajectòria judicial fins que el Tribunal Suprem va reconèixer que els seminola no havien de pagar impostos a les autoritats estatals. Com que també s’aclaria que podien autoritzar activitats econòmiques al seu territori sempre que no fossin il·legals a l’estat, en aquest cas Florida, el cap de la tribu va decidir obrir un bingo que repartia més premis que els de les rodalia i que fou un èxit. A continuació va començar una aventura empresarial en el joc de la que fou una fita, dècades després, l’adquisició del grup Hard Rock el desembre de 2006. 

Aquest hòlding va començar el 1971 essent una hamburgueseria a Londres on una nit Eric Clapton va fer penjar sobre la taula on solia menjar una de les seves guitarres. Així va néixer el concepte de burger-museu musical-botiga- club de concerts amb què va triomfar aquesta marca arreu del món, ampliant-se després als hotels i al casino amb un model que suposa la «gresca» total amb les piscines-discoteca, clubs privats i entreteniment generalitzat que es vol portar a la província de Tarragona.

No és la primera vegada que macroprojectes semblants acaben fent figa. De fet, l’únic que ha tirat endavant ha estat Port Aventura, en l’àmbit dels parcs d’atraccions, que neix com a resposta a la derrota de la candidatura espanyola a Eurodisney als anys 80 enfront de l’opció de París. Amb el temps s’ha sabut que l’opció mediterrània (els terrenys de Port Aventura així com uns altres al litoral valencià) era la que va guanyar la valoració tècnica dins de Disney, però els francesos jugaren bé les cartes polítiques. El parc d’Eurodisney es va inaugurar l’abril de l’any 1992 en un acte absolutament deslluït per una tempesta d’aigua i fred que presagiava que París acabaria essent, com així ha estat al final, una inversió ruïnosa.

Temps després jo mateix anava a una mena de carpes instal·lades al mig dels Monegros, a l’Aragó, per conèixer uns promotors que havien projectat una ciutat-casino i un aeroport al mig d’aquell desert. Un dia varen deixar de venir i ja mai es va saber res més d’ells i de les seves idees per fer-hi, també, espectacles televisius. Encara ens falta l’Eurovegas, el conjunt d’hotels i casinos projectats pel ja desaparegut magnat del joc Sheldon Adelson el 2012 per Espanya i que va portar de bòlit a Madrid i Barcelona, competint en una mena de remake de la pel·lícula Bienvenido Mr. Marshall de Berlanga. Diuen que la senyora Adelson sobrevolant Barcelona en helicòpter va preguntar si es podia enderrocar un edifici concret perquè els terrenys li agradaven. Era el camp de l’Espanyol.

Dit això si no tenim pressupostos i anem a eleccions segur que no és per culpa dels amics seminola.

Subscriu-te per seguir llegint