Garrí al forn amb compota de reineta

És lícit fer un exercici d’autobombo, de mirada endogàmica, d’exhibició narcisista? En tot cas, aquí a Catalunya, TV3 ens hi ha acostumat de manera recurrent . Potser sigui per això que, no sense superar un cert pudor, avui els parlo del meu grup de teatre (El Mirall) i, sobretot, de l’espectacle Garrí al forn amb compota de reineta.

Amb el Teatre de Blanes gairebé ple - no menys de 600 persones entre els dos dies- el passat cap de setmana la companyia que vaig fundar el 1985 (l’any que ve farà quaranta anys) va posar dempeus al públic al final de cadascuna de les representacions. Un públic que va aplaudir i proferir xiulets d’agraïment a un grup i a un espectacle que, pel cap baix, hauran vist més de 5.000 espectadors en els més de trenta passis fets arreu del territori. Unes xifres remarcables tractant-se d’un grup no professional. D’acord, jugar a casa te alguns avantatges, però, l’acollida havia estat igualment entusiasta a molts altres escenaris.

La càlida acceptació de Garrí al forn amb compota de reineta a tot arreu on ha anat es fonamenta en diferents factors: el nivell i la solvència d’un equip d’actrius i actors amb ofici i veterania, en la retrobada amb les magnífiques i vigents cançons que van interpretar i/o composar Guillermina Motta i Manuel Vázquez Montalbán (també altres de Rosa Mª Sardà i de Núria Feliu) els anys vuitanta, en el poema punyent i corprenedor que ens va regalar una amiga poetessa que sintetitza la proposta, i en la creativitat del grup. Però sobretot, en la feina de l’actor, ballarí, coreògraf i director Roberto G. Alonso que amb el material humà i artístic ha construït un espectacle divertit, visualment deliciós i amb missatges i continguts inequívocs, defensant la igualtat de gènere i qüestionant la societat patriarcal en la que, encara ,majoritàriament, vivim.

Inaugurar el FITAG 2022, guanyar el Premi Ciutat de Tàrrega, i el Rosa Florido per espectacles de creació pròpia a Vilafranca del Penedès, han estat alguns dels reconeixements públics obtinguts. La guinda l’han suposat les dues esmentades sessions a Blanes, i el parell de funcions que aquest cap de setmana hauran tancat gira: el 9 de març a Bescanó (Gironès) i el 10 de març a Vidreres (La Selva). Quatre actuacions que han coincidit i emmarcat el Dia i la Setmana de la Dona. No podien haver-hi hagut millors dates per acomiadar el nostre Garrí essencialment, un cabaret feminista. Tampoc per encarar amb empenta i il·lusió el quaranta aniversari del grup que s’escau l’any que ve, el 2025. 

Mentre un altre equip artístic ultima una nova estrena per a finals d’ abril (Nebulosa) i seguim col·laborant amb un altre grup blanenc (Xiroia) en el muntatge Les Magnòlies, hem començat a dissenyar estratègies, activitats, canvis de rols i responsabilitats, perquè El Mirall segueixi essent un referent de teatre no professional (ens agrada poc l’adjectiu amateur) creatiu i rigorós, tant a les comarques gironines com allà on vagi. 

Hi ha experiència, fusta, talent, fons d’armari i saba nova. Els felicito i me’n felicito!

Subscriu-te per seguir llegint