Uns comuns punyeters

Els diputats del grup parlamentari En Comú Podem són uns punyeters a l’ostentar la capacitat de causar perjudicis a la ciutadania. La líder de la formació, Jéssica Albiach, a la sessió de 13 de març, s’inventava una falsa excusa: «Vostès han acceptat que tiri endavant el Hard Rock a canvi del suport del PSC als pressupostos». És de veres aquesta afirmació?

La resposta dels responsables d’ERC va ser, una i altra vegada, que no hi havia ni un euro pressupostat per a la colossal àrea recreativa. Més encara, recalcaven que no hi havia cap relació ni cap vincle entre les dues qüestions que els Comuns s’entestaven a associar.

Tampoc a l’acord entre el Govern de la Generalitat i el Grup Parlamentari Socialistes i Units per aprovar els pressupostos hi ha una sola referència del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. Els Comuns podrien pensar que el suport del PSC estava condicionat al projecte esmentat, però la intuïció no serveix d’argument per tombar els pressupostos quan l’any 2022 havien donat suport a uns comptes que incloïen 120 MEUR pel complex d’oci.

Per tant, presentar una esmena a la totalitat va ser només una demostració d’immaduresa d’una formació política enrocada en un maximalisme avalat per interessos partidistes.

Així, per salvar els pressupostos, s’exigia una declaració solemne del president comprometent-se a aturar el projecte. Es poden posar a la balança assumptes tan dispars?

És a dir, sense excloure que els dirigents dels Comuns siguin uns necis, s’ha de concloure que la línia vermella artificiosament imposada a un projecte que encara està a les beceroles, és un pretext per intentar recuperar la influència d’una minoria parlamentària que ara no pinta res.

De fet, és notori el desori que impera en la cúpula d’aquest conglomerat polític. S’hi integren sobiranistes declarats, sindicalistes buròcrates, comunistes nostàlgics, ecologistes destralers, ensenyants revoltats, feministes intransigents i activistes antidesnonaments, entre altres espècimens que, a voltes, cadascú va a la seva amb declaracions contradictòries.

Aquesta barreja ideològica d’una esquerra alternativa punyetera ha contribuït a la convocatòria d’eleccions pel 12 de maig. S’han equivocat si creien que la legislatura s’esgotaria encara que no s’aprovessin els pressupostos.

I poden fallar els seus càlculs si volien eleccions refiant-se en obtenir uns resultats a l’alça. Tot al contrari. És probable que el seu obstruccionisme es saldi amb la pèrdua dels votants desencantats. Alhora afavorirà l’ascens de la dreta que demanava eleccions insistentment. Vet aquí les possibles variables d’una decisió de curta volada.

I és que d’allà on no n’hi ha, no en pot rajar.

Subscriu-te per seguir llegint