Mal educats i botiflers

Les sessions plenàries del Congrés i del Senat d’abans de Setmana Santa, s’han caracteritzat per una pluja de preguntes i respostes sobre casos de presumpta corrupció que en lloc de semblar la necessària aigua que convida la vida, va ser com una pedregada que ofega tota possible convivència.

Així ho va relatar el nostre Diari de Girona en un Editorial on va titular la batalla dialèctica amb un «Respectin-se i respectin-nos» i un final categòric:

«Amb aquestes pràctiques potser alguns tafurs demoscòpics convencen als seus clients que milloren algunes dècimes en el seus sondejos, però la realitat és que constitueixen una falta de respecte, als adversaris polítics, però molt especialment als ciutadans, a tots nosaltres que ens mereixem una política que soluciona problemes de tots i no només en creï a uns quants» (26/3/24 ).

Altres mitjans de comunicació i acreditats periodistes, varen sortir a la palestra amb semblants condemnes i peticions:

«Congreso i senado: modelos educativos?» (José Luis Fernando Dolara. Religión Digital 21/3/24)

«Fango político y acoso a la prensa» (Milagros Pérez Oliva El País 21/3/24)

«El dimoni de l’excitació» (Fernando Onega La Vanguardia 22/3/24)

«Un fangar insuportable» (Joan Ridao Ara 23/3/24)

«Van a matadegolla» (Jordi Molet Cateura Diari de Girona 27/3/24)

Puc emplenar tot l’espai de l’article amb titulars semblants. Tanmateix la mostra, em sembla suficient per evidenciar a l’amable lector de la gravetat política i cívica que el comportament mal educat dels nostres representants pertorben la necessària convivència pacífica i ens porten per viaranys de ressentiments i odis que ens creiem i volem oblidats.

Dic mal educats, però també botiflers, en el sentit que traeixen aquella bona educació que els hi varen ensenyar els seus pares i l’ensenyança primària, com també els principis, valors i postulats que configuren les seves forces polítiques que anuncien amb pretensions exemplars i que amb més o menys intensitat parlen de construir una societat que visqui una convivència en pau practicant els valors de la veritat, la justícia, la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la subsidiarietat

Des d’aquest modest article, em permeto oferir als nostres representants polítics, una reflexió i una proposta. (Tant de bo, algun d’ells el llegeixi).

La reflexió feta per l’acreditat i prestigiós psiquiatra Luis Rojas Marcos fent referència a la importància de tot directiu (els polítics també són directius) vers els seus col·laboradors en el projecte empresarial (els votants també són col·laboradors en el projecte del bé comú):

«El col·laborador oblida que li dius però no com l’has fet sentir» (5 Días 13/10/2007)

L’insult i el menysteniment, generen sentiments de rancor i odi. El rancor i l’odi, esdevenen l’aluminosi de l’edifici del bé comú per una convivència pacífica. És això el que volen ses senyories?

La proposta em ve donada per un dels poetes i dramaturgs alemany més influent del segle XX, Bertold Brecht, amb la seva obra teatral La persona bona de Tsechuan on ens mostra com podem millorar-nos com a persones, adquirint bones formes de relació.

Sintetitzo del seu argument. Un bandoler s’ha refugiat a Tse-Chuan, fugint de la justícia, en una època remota en que els xinesos es posaven màscares per anar al carrer i conviure. El bandoler es va posar la màscara de «persona bona» i va passar un temps actuant com «persona bona» amb bones maneres.

Passat un temps, la policia va renunciar a perseguir-lo. Tanmateix com sigui que va ser la darrera persona que havia arribat a Tse-Chuan, li obligaran a treure la màscara.

Aleshores va sorgir un rostre diferent a l’home que buscaven. Era el rostre d’una «bellíssima persona».

La proposta que es dedueix del conte i que formulo als nostres legals ( legítims?) representants polítics:

En les vostres intervencions a les cambres parlamentàries, utilitzeu les «bones formes que dicta la bona educació». Gràcies!

Subscriu-te per seguir llegint