No anem pas bé

Fa un temps un jove gironí em va demanar que veiés el seu primer curtmetratge. Com a modest cineasta que soc em vaig sentir afalagat i vam quedar per a veure la seva obra i comentar-la. El primer que li vaig dir després de la projecció el va deixar descol·locat. Vaig dir que el que se’m feia més estrany era que tots els personatges parlessin entre ells en castellà quan era evident que eren catalanoparlants pel seu marcat accent i pel poc domini que demostraven de la bonica llengua de Cervantes. Acte seguit li vaig dir que no li preguntaria el motiu pel quan una colla de joves cineastes de parla catalana havien fet el curt en castellà, però que se m’acudien cinc bons motius per a fer-ho. Avisant-lo que dels cinc motius, n’hi havia només un amb el qual no hi estava d’acord. Us els dic.

Primer motiu: ets un artista i una pel·lícula és una obra d’art i no tens perquè donar cap explicació sobre la llengua amb la qual treballes. Segon: el castellà és la llengua amb la que millor t’expresses. Tercer: has pogut comptar amb actors de parla castellana i com que t’ha interessat treballar amb ells, has deixat que parlin la seva llengua. Quart: la llengua amb la que parlen els personatges és important en la trama per a descriure l’ambient sociolingüístic en el que es mouen. I, finalment, el cinquè motiu: has rodat en castellà perquè creus que això t’obrirà mercat.

Va dir-me que el seu motiu era el cinquè. La meva resposta va seguir descol·locant-lo: així, crec que t’he de suspendre en l’assignatura d’història del cinema, com a una bona part de la teva generació. Per ignorar, en primer lloc, que a tots els festivals que es fan a l’estat espanyol triomfen obres parlades en català, algunes de les quals arriben a competir pels oscar. En segon lloc per ignorar que Bergman rodava en suec, Rosellini en Italià, Dreyer en danès, Kurosawa en japonès, Kiarostami en persa i De Oliveira en portuguès.

Independentment d’això, la peli estava força bé. També li vaig dir que estaria molt bé rodar en castellà una peli totalment gironina si tingués una tele que li hagués avançat una morterada per produir el film i una distribuïdora important li garantís l’estrena a quatre-centes sales, que entenia que la pela és la pela, però em sembla que no era el cas. Com diria una àvia que conec: poc anem pas gota bé amb aquesta jovenalla. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint